Psico

Les actituds i el seu canvi
El terme actitud és emprat a pertot arreu. El terme actitud es refereix a els processos interns i subjectius de l’individu; per tant, no es poden observar directament. Sí que es poden mesurar a través del llenguatge: en funció del que comuniquem sobre l’objecte actitudinal es pot conèixer, fins a cert punt, l’actitud que hi tenim al respecte.
* Cap a objectes,persones o situacions socials concretes i determinades.
* S’ha de tenir un judici avaluatiu sobre un objecte amb un valor estàndard, el situï en un continu favorable-desfavorable.
Quan estem davant d’un objecte actitudinal, les actituds influeixen en la motivació i l’interès que es tingui sobre l’objecte i predisposen a respondre o actuar d’acord amb elles. La importància de les actituds estàdeterminada en gran manera per la seva influència sobre la forma en què pensem, sentim, actuem.
Les actituds tenen un triple component:
* El cognitiu: informació i creences sobre l’objecte actitudinal
* L’avaluatiu-afectiu: sentiments favorables o desfavorables
* El conatiu-conductual: predisposició a una conducta determinada amb relació a l’objecte.
Es parteix del supòsit que lesrelacions entre els tres components són congruents i interdependents, de manera que l’actitud es mantingui i sigui més difícil de modificar.
Es creia que les actituds determinaven el comportament, però això no és sempre així ja que hi ha altres factors que també juguen un paper important en el desenvolupament del individu. Quan mes elevada sigui la intensitat de l’actitud, es a dir, la forçade la reacció emocional suscitada per l’objecte actitudinal, més relacionada estarà amb el comportament a predir.
Les actituds es desprenen i foren per mitjà de diferents processos; la vivència d’experiències traumàtiques, la vivència i la integració d’experiències relacionades, la diferenciació d’experiències semblants, i l’assimilació d’actituds per mitjà d’identificació social o de simpleimitació. També es poden formar actituds a partir del condicionament operant, es a dir, a través dels càstigs i recompenses que segueixen a una conducta.
Les persones busquem la coherència entre les nostres actituds i les conductes que realitzem. Quan hi ha dues actituds oposades o una actitud hi una conducta contràries es produeix una dissonància cognitiva. Per resoldre-la es pot canviar unade les dues actituds de manera que siguin consistents, buscar informació que pugui donar suport a la conducta o l’actitud o bé decidir que la incoherència no és important i, per tant, trivialitzar la dissonància tribada, per disminuir, així la sensació de malestar.
Les condicions que afavoreixen el canvi actitudinal son el contacte amb persones del mateix estatus social que es troben encooperació i són íntims i entre membres característics o típics de cada grup.
La comunicació persuasiva també influeix en el canvi actitudinal. Si existeix una font creïble, l’emissor es competent i te una professió adequada pel tema i u expressa de forma creïble també influeix en el canvi.
Quan rebem un missatge, el receptor el compara amb els propis coneixements, sentiments i actituds. Aquestacomparació dona lloc a unes respostes cognitives que si van en direcció contrària pot aparèixer el fenomen de reactància.
El model heurístic s’oposa a la concepció del receptor com a subjecte actiu i elaborador d’informació i el model de probabilitat d’elaboració concilia els dos models anteriors. Segons aquesta teoria, hi ha un continu de probabilitat d’elaboració del missatge que implica lapossibilitat que el receptor pensi i raoni sobre el missatge.
5- Els processos de comparació social
Les persones ens comparem els uns amb els altres en moltes ocasions. Això succeeix de diverses maneres:
* Busquem informació sobre els altres per comparar-nos de forma voluntària.
* Trobem la informació de forma involuntària.
* A través de processos inconscient que provoquen un impacte...