Psicologia de memoria

1.-Segons el concepte actual de la Psicologia Cognitiva en tant al què és i a la funció que compleix la memòria, argumenteu quines avantatges i inconvenients pot suposar ésser hipertimèsic. De quina manera pot afectar aquesta capacitat extraordinària a la construcció de la pròpia identitat?
La memòria es el procés pel qual som capaços de recuperar la informació que prèviament hem registrat enel nostre cervell. Els nostres sentits són bombardejats per molta més informació de la que podem precisar per la qual cosa la primera etapa del processament de la informació implica una selecció de part del material per pensar en ell i recordar-lo mitjançant l’atenció (concentrar-se en una petita porció dels estímuls o fets). Un cop seleccionat aquest material (percepció-atenció) es desenvolupentres operacions bàsiques , La codificació (mitjançant l’atenció seleccionem part de la informació per el seu procés posterior  còdigs verbals+còdigs visuals = representació mental ( on la informació queda registrada). L’ emmagatzemen (un cop codificada s’ha de retenir per a la seva utilització, mitjançant esquemes , unitats estructurals , categories i relacions formant el Coneixement), Larecuperació (és la forma en què s’accedeix a la informació en la memòria .... el record)
Les persones que tenen aquest síndrome hipertimèsic, són individus que tenen la capacitat extraordinària de recordar fets específics autobiogràfics amb precisió de detalls ja que en el funcionament de “record” utilitzen de manera simultània la part del lòbul central dret ( que ens permet recordar dadesautobiogràfiques ) i a més la part del lòbul frontal Esquerra ( que ens permet tenir memòria fotogràfica) .Així doncs recorden d’una manera exacta i precisa dades biogràfiques amb moments fotogràfics. Poden descriure en una data determinada de la seva vida ,el dia, el temps, l’espai, l’ atmosfera, la història del seu fet concret amb precís detall. Aquesta associació mental que utilitzen en el seu recordfunciona d’una manera automàtica i en alguns casos obsessiva. També ho podem definir com una memòria episòdica; la seva funció és codificar, retenir i recuperar les experiències personals. Aquesta és exclusiva de cada individuo i està molt relacionada amb el “self” de cada persona. Lo que emmagatzema no són els fets de la nostra vida, sinó les experiències personals d’aquests fets. Constitueix untipus de memòria declarativa i explícita. Sota la categoria declarativa estan inclosos els records episòdics i semàntics. (Tulving 1972). Aquests sistemes semàntics i episòdics estan a la vegada relacionats amb dos estats diferents de consciència, l’autonoètic (permet als individus representar mentalment i fer conscient la seva existència prolongada a través del temps), és a dir està definida perun sentit del JO en el temps i de reviure mentalment experiències subjectives sorgides del context original en el moment en què es va codificar el record i el noètic que és l’habilitat de l’individu per ser conscient de la informació sobre el món en la mancança de qualsevol tipus de record; és la consciència sobre les representacions simbòliques de la realitat, amb un sentit de conèixer més que dereviure’l.
En la construcció de la seva identitat podríem dir que en molts casos la poden tenir alterada i poden patir dificultats en la integració social i en la seva vida quotidiana. Estudis neurocientífics informen que poden crear falses realitats igual que les persones que tenen una memòria normal de la població. La seva condició de record alterat els fa viure en constants pensaments defets reals que els han succeït, tant bons com dolents , reals o falsejats (falses memòries, a l’hora de recuperar el record, el sistema no diferencia entre els fets reals i els fets no reals). Aquesta “ sobre activitat cerebral” no pot eliminar els pensaments negatius de traumes del seu passat, ja que aquests sempre estaran presents amb tot tipus de detalls.
En les persones normals aquesta...