Psicologia del desenvolupament I

2. Els factors explicatius del desenvolupament humà: del desenvolupament necessari al desenvolupament mediat
En termes generals, podem delimitar dos grans tipus de posicions.
Desenvolupament com a procés necessari:
entén el desenvolupament i l’educació coma processos essencialment dissociats i independents, cadascun amb unes característiques peculiars i una identitat pròpia. Es defensa queel desenvolupament es produeix de manera natural i espontània, i s’explica com a resultat de factors bàsicament interns, en gran mesura de caràcter biològic. En aquesta perspectiva l’educació no tindria una funció especialment rellevant en l’evolució de les persones i en tot cas cal subordinar l’aprenentatge i l’educació de l’individu al seu procés evolutiu intern.
Aquest seguiria una seqüènciade canvis relativament estable i, fins a cert punt, preprogramada des del punt de vista biològic.
El desenvolupament implica canvis globals en la conducta de les persones, i aquests canvis son duradors i normalment de caràcter irreversible. Aquestes modificacions són universals, independentment dels contextos físics i socials concrets dels individus. També es considera el desenvolupamentpsicològic com un procés de canvi fonamentalment natural i espontani, fora del control i de la consciència de les persones, que es produeix necessàriament de manera paral•lela al propi procés de creixement físic i orgànic.
Hi ha dos tipus de factors responsables del canvi evolutiu humà:
- Factors de tipus biològic: controlats per la herència genètica. Entre aquests factors hi ha la maduració orgànica(successió de canvis programats genèticament que hi ha a la base de la nostra conducta) i certs mecanísmes generals de funcionament psicològic que garantirien l’evolució progressiva i regular de les capacitats de les persones (Per Piaget els mecanismes d’assimilació, acomodació i equilibració)
- L’experiència de caràcter genèric i universal respecte al nostre entorn físic, que totes les personescompartim pel fet mateix de ser-ho. No es consideren rellevants els facotrs vinculats a l’experiència social.
El procés evolutiu s’entén com una cosa fonamentalment interna i individual que es produeix “de dins enfora”
Desenvolupament com a procés mediat:
Defensa l’existència d’una forta interrelació entre el desenvolupament de les persones i els processos educatius. Els coneixements i leshabilitats adquirides gràcies a la participació en situacions d’interacció amb els altres, i especialment en situacions educatives, anirien a parar a nivells més alts d’evolució i de desenvolupament, amb la qual cosa el desenvolupament de les persones seria, en bona part, el producte de la influencia de factors externs, entre els quals hi ha les seves experiències educatives.
Aquesta perspectivaimplicaria que la seqüència i els tipus de canvis que s’actualitzen al llarg de la vida de les persones estan fortament mediatitzats i marcats per les característiques de l’entorn social i cultural en el qual es desenvolupen, amb la qual cosa el programa biològic de les persones es podria concretar de manera diferent depenent d’aquest “filtre” social i cultural.
Els humans al llarg de la història hanelaborat un conjunt d’adaptacions i de recursos de diferent mena que es manifesten en forma de costums, pensaments, creences, emocions, ideologies, valors, actituds, pautes de conducta, institucions... Aquests elements actuen com a mediadors entre els individus del grup i el seu entorn, i per això el comportament i el desenvolupament sempre són mediats socialment i culturalment.
L’existènciad’aquesta mediació cultural incideix de manera decisiva en el desenvolupament humà en dos sentits:
- En el sentit que els factors (biològics i els d’experiència ambiental) que intervenen en el desenvolupament no actuen de manera directa o immediata, sinó que passen necessàriament pel filtre del context cultural en què es produeix el desenvolupament
- La mediació cultural és decisiva pel fet que el...