HISTÒRIA I PERSPECTIVES TEÒRIQUES DE LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT


PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

PAC A: HISTÒRIA I PERSPECTIVES TEÒRIQUES DE LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

1.1.

El llibre “Psicología del ciclo vital” fa especial referència a 3 paradigmes en concret:
En primer cas parlem del Paradigma mecanicista, que considera que l'èsser humà viu en un constant desenvolupament on la prinipal font d'informació que tenim és la mateixaexperiència.
Una idea complexa es una combinació d'idees senzilles.
En segon lloc ens parla del Paradigma organicista, un paradigma que dona certa importància a l'existència d'una estructura o un nivell d'organització que provoca una certa igualtat en les característiques de conducta. Els canvis que es produeixen aparèixen progressivament per millorar l'estat de maduressa en el que ens trobem.
Elsfactors ambientals es consideran en segon pla, l'organisme es responsable de es seves pròpies accions.
Per ùtim parla del Paradigma diàlectic, que apunta que el desenvolupament de l'èsser es produeix en el moment en el que es troba amb una situació de desequilibri o inestabilitat. L'èsser canvia, evoluciona i es transforma. La importància està en com es genren els problemes, i no com elssolocionem.

Crec que el Paragima que dona més importància al context històric i sociocultural de l'individu com a factor del seu desenvoupament és el paradigma organicista ja que té en compte l'estructura o la organització de la societat com a una de les directrius que marcará el desenvolupament del èsser.
Així doncs té clar que pot haver diferències notables entre èssers molts semblants però que viuenen regions diferents. Dona molta importància a la figura de la societat i l'entorn duran el desenvolupament del nen.

1.2.

El fet de que la mare només deixi veure al Pere el seu programa favorit si fa els deures provoca que el subjecte necessiti de un estímul per realitzar l'acció. Aquesta teoria considera que l'aprenentatge es produeix quan originem combiacions d'estimul-resposta.
La marebusca canviar el comportament del subjecte, busca despertar la motivació del seu fill a l'hora de fer els deures oferint-li un premi a canvi d'una resposta.
En Pere és un element passiu que passa a ser el receptor d'estímuls llençats per la mare, emissora d'estimuls, buscant un resultat.
L'estimul que l'hi provoca la mare és deixar veure el seu programa preferit però abans el fill a de respondrefent els deures.

No sóc molt partidari d'aquesta conducta ja que si que és cert que hem de intentar despertar la motivació del fill però el fet de premiar-lo pot fer que en futur el subjecte sempre demani recompenses a l'hora de realitzar unes activitats que hauría de tenir com a rutina. El subjecte agafa un rol molt passiu.

2.

El mètode que utilitza el professor de llengua és el mètodeexperimental ja que reuneix totes les premisses necessàries. Realitza un estudi que es basa en la recol·lecció d'evidències i observacions per acabar formulant una teoria.

La hipòtesi del professor consisteix en que el rendiment acadèmic dels alumnes depèn del mètode d'ensenyament que utilitzi.
La mostra del experiment del professor són el grup de 88 estudiants del seu institut
La variableindependent és que són estudiants del mateix curs
La variable dependent és que els alumnes treuen millors notes si s'els ha ensenyat les diapositives.
L'instrument que a utilitzat el professor és un exàmen final
El professor a format quatre grups per realitzar les seves proves, a uns quants alumnes els ha ensenyat els contingus sense diapositives i amb activitats individuals i a l'altre grupa utilitzat diapositives i les activitats que realitzaven eren en grup. Després de donar els mateixos continguts però de diferents maneres, els alumnes han realitzat el mateix exàmen per a tots hi ha pogut extreure la teoria de que aquests aprenen més si utilitzen tècniques cooperatives i si els hi imperteixen els continguts mijtançant diapositives.

3.

El factor bàsic i principal...