Psicologia personalitat

1. Expliqueu les diverses aportacions que al llarg de la història han fet les diverses
disciplines que conflueixen en la Psicologia de la Personalitat i més concretament les
que fan referència a les malalties mentals.
Al llarg de la història, començant al segle IV abans de Crist, hi ha hagut diverses disciplines que
han aportat continguts a la Psicologia de la Personalitat i han contribuït aestablir els seus
fonaments, encara que el coneixement sobre el fenomen de la personalitat no es formalitza fins
els anys 30.
A continuació veurem aquestes aportacions des de tres perspectives: el marc teòric, la seva
metodologia i els constructes clau que fan servir.
1. Pel que fa al MARC TEÒRIC, aquests sabers es divideixen en 4 grups:
a) Filosofia i literatura : Aporten els conceptes detemperament i caràcter.
Metodològicament aporten la seva descripció i classificació en tipologies. Autors:
Teofrast, Goethe, Kant.
b) Biomedicina : Aporten els conceptes de constitució, i normalitat i malaltia.
Metodològicament aporten les tipologies i l’enfocament clínic. Autors: Galè, Kretschmer
i Heymans.
c) Sociologia : Aporten els conceptes de cultura i personalitat. Metodològicamentaporten
l’anàlisi social i estructural. Autors: Durkheim, Boas, Marx.
d) Psicologia : Aporten els conceptes de jo i les disposicions emocionals.
Metodològicament aporten la introspecció i l’empirisme i la mesura. Autors: Freud,
Wundt, James, Stern.
Són 4 grups, però dues tradicions: Per una banda una tradició de l’estudi naturalista de l’home i
la seva naturalesa, amb Hipòcrates i d’altresmetges de l’època. D’ells provenen els termes
temperament i constitució amb connotacions biològiques, deixant de banda els nivells socials i
culturals. I per un altra banda una tradició filosoficoliterària interessada pels fets socials i
culturals, i que utilitzaren el terme caràcter, centrant-se en la dimensió social (moral, jurídica,
religiosa) de l’ésser humà.
Per això es diu que la Psicologiade la Personalitat té un doble origen que han donat lloc a un
dualisme que encara avui és present a les teories de la personalitat.
- 6 -
2. Pel que fa a la METODOLOGIA, el filòsofs interessats per la personalitat utilitzen el mètode
de les tipologies per analitzar-la. Tipus és un concepte clàssic i fàcil de comprendre, dons posa
ordre en un món ple de variacions, reduint-lo a unes quantescategories. Així, els grecs van
classificar els individus en quatre tipus segons el seu temperament: colèric, sanguini, flegmàtic i
malenconiós. També la psicoanàlisi fa la seva tipologia, basant-se en la seva teoria del
desenvolupament psicosexual.
Els grecs antics, els metges europeus del segle XIX i els psicoanalistes entenien els tipus com
a categories discretes, sense continuïtat entresi, i assignaven un individu a un tipus per
comparació i grau de similitud que tenia amb el model ideal (arquetipus) del tipus. Aquest tipus
ideal eren abstraccions de la realitat, que no corresponien a la realitat.
Un exemple de tipologia de caràcter basada en el “tipus ideal”, com hem dit abans, és la
psicoanàlisi. Jung proposa classificar la personalitat amb dos atributs: una actitud bàsicaamb
dos pols (extraversió, introversió) i una funció psicològica predominant (pensar, sentir, intuir i
emocionar-se). Combinant aquests dimensions sortien vuit tipus de personalitat.
Aquest enfocament encara s’utilitza en el sistema de classificació de les malalties mentals (ICD;
DSM). No obstant, la dificultat és que els individus són molt variats i la gran majoria és difícil
classificar-los:no tots coincideixen amb el tipus ideal. Els nous sistemes tipològics fonamenten
les tipologies en “tipus empírics”, similars als tipus ideal però que es proposen basant-se en
sistemes de dimensions quantitatives organitzades que configuren una classificació a partir de
dades reals i de la variabilitat interindividual dels atributs utilitzats per a fer la tipologia.
3. En relació als...