Règim disciplinari dels funcionaris

PRINCIPI LEGAL NE BIS IN IDEM

El concepte d’aquest principi legal no hi resta definit explícitament en cap norma jurídica concreta. De fet, la seva concreció i definició resten recollides per la jurisprudència en diverses sentències del Tribunal Constitucional, en virtut de les quals no hi ha cap mena de dubte de la constitucionalitat d’aquest principi, el qual resta contingut i se’n desprèndel principi de legalitat recollit a l’article 25 de la Constitució.

Una de les primeres sentències del TC que va tractar el principi del non bis in idem el va vincular estretament al principi de legalitat i com un element propi de l’Estat de dret. Concretament, la STC 2/1981, en el seu fonament jurídic 4t. s'expressava en els termes següents:
“ El principi general del dret conegut per nonbis in idem suposa, en una de les seves més conegudes manifestacions, que no recaigui duplicitat de sancions -administrativa i penal- en els casos que s'apreciï la identitat del subjecte, fet i fonament sense existència d'una relació de supremacia especial de l'Administració -relació de funcionari, servei públic, concessionari, etc....- que justifiqués l'exercici del ius puniendi pels Tribunals i alseu torn de la potestat sancionadora de l'Administració.”
Així doncs, conceptualment, el non bis in idem es concreta en la prohibició de què autoritats del mateix ordre i per diversos procediments sancionin més d’un cop una mateixa conducta típica. Tanmateix, resta prohibida la duplicitat de sancions administratives i penals respecte els mateixos casos en els quals es produeixi identitat desubjectes, fets i fonaments; llevat de la referida excepció de l’existència d’una relació de subjecció especial o de supremacia especial de l’Administració on la llei contempla l’acció punitiva de l’administració de justícia i, al seu torn, permet la potestat sancionadora de l’Administració competent (central, autonòmica o local).
Altrament, també cal matisar al respecte, la vessant formal oprocessal d’aquest principi, d’acord amb la STC 77/1983 (FJ3r) on s’hi concreta la regla de la preferència de l’autoritat judicial sobre l’Administració:
“ (...) La subordinació dels actes de l'Administració d'imposició de sancions a l'Autoritat judicial, exigeix que la col·lisió entre una actuació jurisdiccional i una actuació administrativa hagi de resoldre's en favor de la primera. D'aquesta premissasón necessàries conseqüències les següents: a) el necessari control a posteriori per l'Autoritat judicial dels actes administratius mitjançant l'oportú recurs; b) la impossibilitat que els òrgans de l'Administració portin a terme actuacions o procediments sancionadors, en aquells casos que els fets puguin ser constitutius de delicte o falta segons el Codi Penal o les lleis penals especials,mentre l'Autoritat judicial no s'hagi pronunciat sobre ells; c) la necessitat de respectar la cosa jutjada. La cosa jutjada desplega un efecte positiu, de manera que el declarat per Sentència ferma constitueix la veritat jurídica i un efecte negatiu, que determina la impossibilitat que es produeixi un nou pronunciament sobre el tema.”
Per tant, fins ací, resta prou ben definit el concepte il’aplicació general d’aquest principi legal del non bis in idem tot i haver estat relativament nombrosa i reiterada la jurisprudència del Tribunal Constitucional que l’ha reconegut com un principi inserit en l’article 25.1 de la Constitució en quant a la seva integració en el dret fonamental a la legalitat penal amb el que guarda íntima relació (SSTC 2/1981, 154/1990, 204/1996, 221/1997, entre d’altres).Les conseqüències jurídiques immediates d’aquest reconeixement constitucional que fa el TC són, principalment dues:
1) El principi del non bis in idem es configura com un dret públic subjectiu i fonamental que implica que el seu desconeixement o la seva transgressió per part dels poders públics és susceptible de ser invocat per les vies processals ordinàries previstes i també mitjançant el...