Racionalisme i empirisme

1. Sobre el concepte “d’error” dins la filosofia de Descartes... En quin sentit podem dir que traça un pont cap a la modernitat?

Descartes reconeix que l’ésser humà s’equivoca malgrat hagi estat creat per Déu. I es planteja el següent: si Déu és real, infinit, vertader i bo; per què l’home s’equivoca? En la Quarta meditació, el filòsof afirma que l’error es deu a l’enteniment de l’ésser humà,que no és infinit i, per tant, no sempre el seu coneixement és segur . Una altra facultat que intervé quan ens equivoquem és la voluntat. Descartes considera que la voluntat és més extensa que l’enteniment i, si l’extenem a coses que no es poden distingir de forma clara i distinta, aleshores caiem en l’error. D’altra banda, si ens abstenim a emetre un judici d’allò que no ens és clar i distint,aleshores no caurem en aquest error. Allò clar és quelcom present i manifest a un esperit atent, allò distint és quelcom que es distingeix de la resta perquè es mostra d’una manera manifesta.

Si bé és cert que per la voluntat reconeixem que vam ser creats a imatge i semblança de Déu; també és cert que, quan l’enteniment no l’aconsegueix dirigir, aquesta pot portar els homes a que afirmin i facincoses de les quals no estan segurs i no en tenen certesa. En altres paraules, es pot dir que l’error neix d’un ús inadequat de la voluntat. Els homes es troben entre Déu i el “no ésser” i poden tendir cap al bé o cap al mal: si l’enteniment és capaç de dirigir la voluntat, s’aproparan a Déu; però si s’esdevé el contrari, s’allunyaran d’ell . Tot dependrà dels judicis sobre les coses i les accionsque la voluntat i l’enteniment els condueixen a fer; si l’ésser humà coneix allò que és correcte, també farà allò que és correcte.

A més d’identificar l’error amb allò que és fals o que no és i de marcar una divisió entre cos i ànima, la novetat de Descartes resideix en la recerca d’un mètode que es pugui establir per solucionar problemes i defugir de l’error. El cartesianisme traça un pontcap a la modernitat a partir de l’ordre de les raons que segueix, ja que planteja que les coses que es proposin en primer lloc es coneguin sense l’ajut de les següents, mentre que aquestes últimes només es puguin demostrar a partir de les coses que les precedeixin. Per tant, en aquest cas, el concepte de caure en l’error segons com el pensament dirigeixi a la voluntat, parteix d’unes idees prèvies(el sentits són enganyosos i hem de posar en dubte allò que presenta algun aspecte feble; no es pot dubtar que si pensem, som; l’essència dels cossos consisteix en l’extensió, cal garantir la validesa objectiva del pensament quan aquest és clar i distint; la idea de Déu representa una realitat infinita i és la causa que explica l’existència de les realitats finites com l’ésser humà) i conduirà aunes idees posteriors (l’ésser perfecte existeix; existeixen cossos de diferents menes i qualitats; les idees dels sentits ben analitzades permeten establir la separació del cos i lànima, peró alhora la seva funció és conservar-les unides; els cossos o matèria extensa, funcionen de manera mecànica; l’omnipotència divina és la creadora de les veritats eternes). En conjunt, la filosofia de Descarteses pot entendre com una cadena d’idees que condueixen les unes a les altres, tot afirmant-se o definint-se entre si.

Una altra idea que també s’ha anat perfilant posteriorment és el fet de si és bo o no caure en l’error. Malgrat que Descartes parla de “l’error” com a quelcom en què caiem quan no conduïm bé la nostra voluntat, també deixa entreveure que errar també forma part del desenvolupamentdel nostre coneixement, que no som perfectes i necessitem equivocar-nos per aprendre, sempre i quan sabem resoldre els problemes i rectificar-los en la següent situació semblant. L’ésser humà és conscient que s’equivoca i, com sap que s’equivoca, pot corregir els seus errors.

2. Comentari de text:

“”No comerás el fruto…”: el angustiado e ignorante Adán comprende estas palabras como el...