Regulació i performació social a ‘la ola’

‘La Ola’ és una pel·lícula de producció alemana de l’any 2008 basada en un experiment real: ‘The third wave’. Aquest fou el nom que li donà el professor d’història Ron Jones a una recreació experimental de l’Alemanya nazi que ell mateix va dirigir amb alumnes de secundaria.
L’experiment es va desenvolupar a Cubberley High School, una escola de Palo Alto, Califòrnia, durant la primera setmanad’abril de l’any 1967.
Jones, al voler explicar als seus alumnes perquè els ciutadans alemanys (especialment els no jueus) van permetre que el Partit Nazi exterminés a milions de jueus i altres anomenats "indesitjables", va decidir mostrar-los-hi amb un ‘joc de rol’.

La pel·lícula ens trasllada a l’Alemanya actual, on el professor Rainer Wenger ha estat designat per impartir l’assignaturad’autocràcia durant la setmana de projectes. Wenger, igual que Jones ho feu al seu moment, decideix que davant la desmotivació general dels alumnes, la millor manera de treballar el concepte de ‘Govern totalitari’ és experimentar-lo.

Per començar cal definir què és una autocràcia. El mot procedent del grec, està format per la paraula auto: un mateix i cràcia: govern, poder. Per tant ens trobem davantl’idea de ‘govern totalitari’ o dictadura.

Un govern totalitari apareix quan hi ha descontentament social, sentiment d’injustícia, decepció política, nacionalisme extrem, i altres molts factors de caràcter contextual.

És llavors, quan sorgeix un grup o individu amb idees de canvi sobre la situació anterior i comença a dominar la massa.
Tant Jones com el personatge del professor Wengerreforcen, per tal de crear aquesta il·lusió d’autocràcia en els seus alumnes, el lema: ‘Força mitjançant la disciplina, força mitjançant la comunitat, força a través de l’acció, força a través de l’orgull’.

Per tal de desenvolupar de forma ordenada i clara el tema, parlarem dels personatges de la pel·lícula com si fossin reals, per tant a partir d’ara deixaran de ser personatges.

El professor Wengerés escollit de forma democràtica com a líder del grup. Així doncs tant ell com el grup (els alumnes) aniran pautant una sèrie de normes tan explícites com implícites que els cohesionarà com a grup únic.

Les normes socials són presents durant tot el procés de l’experiment. Les de normes explicites creades tant pel líder/autoritat com pel grup són les següents:

a partir del moment que s’hadecidit qui serà el líder els demés s’hauran de dirigir a ell com a senyor Wenger, demanar-li sempre el torn per parlar dins de l’aula i posar-se drets. D’aquesta manera s’emfatitza qui és el poder i qui d’obedient.
la reorganització de les taules fa que cada alumne ocupi un rol/lloc dins del grup.
l’incorporació de rituals com moviments de relaxació física i de caire postural, que tenen a veureamb la disciplina.
Amagar tots els objectes personals dins l’aula per tal de perdre la noció del ‘jo’ i així reforçar la idea de grup.
Marcar el pas, fent una marxa militar, i seguint el mateix ritme tots plegats arriben a ser una unitat, senten la força del grup.
Decideixen imposar una vestimenta grupal, per tant un uniforme. D’aquesta manera s’elimina qualsevol individualitat i diferènciasocial.
La denominació del grup la decideixen de forma democràtica. És sota aquest nom que actuaran a partir del moment.
El professor designa un alumne perquè dissenyi un logotip, insígnia que els diferenciarà de la resta de grups.
Uns quans alumnes proposen una salutació gestual, que és ben acollida entre tots els membres del grup.

Les normes implícites que apareixen com a efecte de lesexplícites i com a resposta al sentiment de grup són les següents:

Tolerància dins del grup i respecte: a partir del moment de formació del grup, ja no hi haurà judicis racials, intel·lectuals, de classe social entre els membres del grup. És la idea d’unitat la que permet que desapareguin aquesta mena de judicis.
Protecció: de forma espontània els membres del grup es troben defensant-se uns...