Reseña ("de jóvenes, bandas y tribus", feixa, c.))

Rafael Pareja Gil

Feixa, Carles (1998). De jóvenes, bandas y tribus. Barcelona: Ariel

1. Síntesi dels continguts del llibre Carles Feixa Pàmpols és doctor en Antropologia Social i vicepresident del comitè de recerca “Sociologia de la Joventut” de la International Sociological Association. Actualment exerceix de professor en la universitat de Lleida i té l’autoria de més de 25 llibres.Aquest persistent investigador ha utilitzat diferents materials recollits al llarg d’una dècada dedicada a l’estudi antropològic de la joventut urbana per elaborar aquest llibre. En aquest assaig es contempla tant l’impacte de les institucions adultes sobre el món juvenil com la influència d’aquest món sobre la societat en el seu conjunt. El llibre, estructurat en set capítols, dóna una àmplia visió dela història social de les bandes juvenils i les característiques sobre aquestes. A més, es donen explicacions tant de caire etnogràfic com de caire teòric i s’inclouen dos relats orals que serveixen per acabar de completar les explicacions sobre les cultures juvenils i que constitueixen els dos capítols finals del llibre. En el primer capítol es dóna una exhaustiva repassada a cinc grans modelsde joventut: “púberes”, “efebos”, “mozos”, “muchachos” i joves. D’aquests últims es parla més profundament i a través de diferents escoles (com la de Chicago) i autors (com Monod o Gramsci) en el segon capítol. En el tercer capítol trobem definicions teòriques de tot el que està relacionat amb les cultures juvenils com, per exemple, la classe, el territori o els estils. En els següents capítolss’aborda el tema de les tribus urbanes des de diferents localitzacions geogràfiques: els “pijos”, “progres” i “posmoderns” en la ciutat de Lleida i els “pachucos”, “jipitecas” i “chavos banda” en Mèxic. En el sisè capítol es tracta la temàtica “punk” i l’autor explica i compara la història de dos “punks”: un que nasqué a Mèxic i un que nasqué a Lleida. En els dos últims capítols s’aprofundeix en lesvides d’aquests dos joves i són ells qui cobren importància.

2. Connexió amb les temàtiques impartides a classe De jóvenes, bandas y tribus pot relacionar-se amb els següents aspectes de la sociologia: - Funcions motivacionals i cognitives de l’actitud: moltes de les tribus explicades en l’assaig expressen valors autorealitzadors per diferenciar-se d’altres grups socials (pijos contraposats amods o punks); tenen actituds de defensa contra el sistema governamental (funcions motivacionals egodefensives) com, per exemple, els “punks”, que van generar una crítica global al sistema inspirada en l’anarquisme; i finalment, cerquen, perceben i recorden més la informació que és rellevant d’acord amb els ideals de seu grup social. - Relació entre actituds i comportament: segons el model deFisbein Adjen, el comportament, no condicionat directament per les actituds, està influenciat per les actituds, les normes subjectives i les motivacions a obeir. Les tribus urbanes tenen una sèrie de motivacions a obeir i, per tant, si volen seguir en aquell determinat grup social han de seguir els ideals d’aquest i tenir una conducta d’acord amb els principis en què es regeix la tribu o banda. - Teoriade la dissonància cognitiva: existeixen molts tipus de cultures juvenils, cadascuna amb uns determinats ideals. Moltes d’elles divergeixen en els seus principis i d’aquesta manera es crea dissonància. Per exemple: els “chavos banda” i els “chavos fresa” (De jóvenes, bandas y tribus, pàg. 132) o els mods i els skins (De jóvenes, bandas y tribus, pàg. 71). - Elements no lingüístics de lacomunicació: trobem que hi ha factors que intervenen en la comunicació i que influeixen en la manera en com és interpretat el missatge que es vol transmetre. La manera com vesteixen las bandes i tribus o els símbols vinculats a aquestes tenen una gran importància a l’hora de classificar i categoritzar als joves (De jóvenes, bandas y tribus, pàg. 97). La proxèmia (maneig de l’espai interpersonal) estaria...