resum cap2i3

La sociologia com a forma de consciència
Aquest segon capítol comença mostrant-nos que la sociologia és una ciència moderna i que sorgeix a partir d’una reflexió sobre la paraula “societat”. Tot sociòleg defineix societat per marcar una gran conjunt de relacions humanes o també un sistema d’interaccions. Quan fa referència a una societat pot estar referint-se a milions de persones o només a uncol·lectiu numèricament petit. Cal destacar la referència que fa Berger quan diu que una societat no és un conjunt de dos persones que estan parlant, però en canvi si que parlem de societat quan parlem de tres nàufrags solitaris. Amb tot això el resum que fa Berger, és que una societat serà tal, per definició, sempre que hi hagi un conjuntd’interrelacions entre un grup de persones i que aquestespuguin ser analitzar.
L’objecte d’estudi principal d’un sociòleg són les activitats humanes, tot i que no totes les activitat formen part de l’objecte l’estudi. El sociòleg sempre observa les mateixes activitats (ho fa de manera reiterativa), però amb la particularitat de fer-ho de diferents maneres. El seu primordial interès són les relacions humanes que s’estableixen entre individus, fer-sepreguntes sobre aquestes i anar més enllà del que és habitual per tal respondre els enigmes.
Els problemes que més interessen als sociòlegs i que dels quals esbrinen les respostes, habitualment no són considerats problemes per a la resta de la gent. La concepció de “problema social” per la societat i per els sociòlegs són conceptes totalment diferents, primer de tot perquè per la societat un problemasocial és aquella situació que no funciona tal com se suposa que hauria de funcionar. D’altra banda els sociòlegs no utilitzen la terminologia “problema social” sinó que empren el terme “problema sociològic” que és aquell que consisteix en arribar a comprendre els fets que es donen.
Per tal de resoldre els problemes, el sociòleg haurà de posar-se en diverses situacions i en diferents punts devista. Sovint caurà en la seva lògica, però tot i així haurà de desemmascarar tot allò que se’l posi pel
mig, s’haurà d’encarar a la realitat en que els homes intenten amagar les seves coses uns als altres. I esbrinar aquestes situacions, segons Berger, és una de les característiques fonamentals de la sociòloga dels últims anys.
Una tendència important que és dona en aquest capítol és la manca derespecte. Tota realitat social és pot veure amb compassió o amb falsedat. Envers això el sociòleg ha de distanciar-se de les seves ideologies i creences. Però la manca de respecte, siguin quines siguin les seves idees mai han de desaparèixer de la ment del sociòleg.
Berger també ens parla del fenomen de “relativització”. Terme que forma part de la vida quotidiana de tothom, i que costa imaginar-sefins a quin punt han estat vinculant les diferents visions de les diferents cultures.
El capítol acaba parlant-nos d’una altra tendència important per tal de descriure la consciència sociològica: la consciència cosmopolita, característica particular de les cultures urbanes, és a dir tot això significa que l’individu no només és urbà, sinó que adquireix les qualitats del seu ambient urbà.
Peracabar ens parla que la perspectiva sociològica és una perspectiva oberta sobre al vida humana, per això un bon sociòleg és aquella persona que li agrada tot allò que és diferent, no habitual, que està obert a totes les possibilitat humanes, i ansiós de descobrir
i aprendre nous fronts i móns.
Capítol 3: Digressió: Alternació i biografia
Aquests capítol comença remarcant que la consciència sociològicaés important pel fet que ajuda els individus a ordenar les històries que els han succeït en la seva vida, i d’una manera significativa.
Seguidament se’ns diu que el sentit comú és aquell que ens porta a dir que vivim uns esdeveniments durant la nostra vida (uns més important que els altres) i que la suma de tot ells forma la biografia de cadascun. Crear una biografia seria ordenar tots els...