resum principis d'intervenció en educació (UOC)

1.Models d'orientació educativa i intervenció psicoeducativa

1.1. Enfocaments dominants en l'orientació educativa i intervenció psicoeducativa
Alhora de fer una intervenció psicoeducativa ens regim per un model teòric que determinarà l'explicació o interpretació de diferents fenòmens educatius i els tipus d'actuacions, recursos i instruments que es posaran en joc.
Algunes de les concepcionsque afecten amb més claredat la forma i funcions que adopta l'assessorament psicoeducatiu són les següents:
a)La concepció sobre l'origen de les dificultats d'aprenentatge dels alumnes.
Hi han dues concepcions extremes: considerar que l'origen de les dificultats s'ha de buscar en l'estat d'alguns factors de caràcter individual de l'alumne, o considerar que aquest origen es produeix entrefactors dins d'un context concret.
En la primera perspectiva, l'assessor s'ha d'ocupar d'identificar i valorar aquests factors individuals, tant si corresponen a l'àmbit cognitiu com l'afectiu o el neurofisiològic, i d'intervenir en conseqüència. Aquesta intervenció tendeix a ser individual (tractament fet a mida per a l'alumne), intensiva (amb la màxima concentració de recursos), puntual (feta enperíodes i sobre aspectes concrets) i externa (allunyada dels entorns que la dificultin o condicionin).
Des de la segona perspectiva, l'assessor a d'identificar i valorar quins són els mecanismes interactius que influeixen en l'origen i manteniment de les dificultats de l'alumne i intervenir mirant de canviar aquests mecanismes amb l'ajuda i col·laboració dels agents. La intervenció es caracteritzaper ser: contextual (optimitzadora de les interaccions habituals que estableix l'alumne amb la resta d'agents educatius), extensiva (implica tots els àmbits d'activitat en què l'alumne presenta dificultats), global (propicia la incidència recíproca sobre el nombre màxim de factors que regulen les dificultats de l'alumne) i interna(pròxima als entorns que han originat i que semblen mantenir icontrolar aquestes dificultats).
b)La concepció del currículum escolar que es defensa.
Entenent el currículum escolar com el conjunt de pràctiques educatives que es duen a terme en un centre i que delimiten quins continguts s'han d'ensenyar i avaluar, quan s'ha de fer i com s'ha de fer. La interpretació de currículum com a producte (com un conjunt de prescripcions predefinides i fixes que calassolir) o com a procés (com una cosa inacabada i negociació i revisió contínua que influeix de manera nítida el model d'OIP.
Des de la primera concepció, l'assessor mirarà d'establir relacions causals entre les variables considerades rellevants per explicar els fenòmens educatius amb la finalitat de poder prescriure bones pràctiques educatives i familiar. Això comporta l'aïllament de les variables quees consideren rellevants en cada cas. El paper de l'assessor és d'expert resultor de problemes i la seva tasca és atendre les consultes, diagnosticar i explicar als professors i pares que han de fer. D'aquesta manera, atenent a què les dificultats moltes vegades tenen un origen complex i multicausal, aïllant les variables es córrer el risc de simplificar la situació i oblidar altres factorscontextuals que poden tenir una influència primordial. D'altra banda, també s'eximeix de responsabilitats i compromisos en el procés d'intervenció als pares o professors que tendeixen a inhibir-se davant d'un problema que ara és del psicòleg o educador.
Des de la segona concepció, partint de la base de que el currículum escolar està en un procés permanent de construcció, gràcies a la interacció de totsels agents educatius, l'assessor no es planteja l'especificació del que s'ha de produir sinó la interpretació del que es pot fer en les circumstàncies actuals per a encaminar-se cap a uns objectius. El currículum és definit per la relació entre el que fa en aquests moments el centre i el que arribar a fer. Les relacions entre els agents educatius, s'estableixen entorn de la col·laboració i la...