Retraso mental

RETARD MENTAL

1. El concepte de Retard Mental

Evolució històrica

Etapa inicial: l'origen dels serveis(S.XIX)

Les persones amb RM han estat considerades fins pràcticament el darrer segle com a éssers infrahumans als quals no es reconeixia la mateixa entitat humana que a la resta de persones; eren sovint comparats amb les bèsties, tenien menys drets i podien ser considerats com uncàstig diví, com un motiu de burla i diversió o bé, malalts mentals.

Les característiques bàsiques d'aquesta etapa inicial es podrien resumir en:

El reconeixement de les persones amb RM com un grup singular que requereix una atenció diferenciada.
La confiança en les possibilitats de les persones amb RM i en les conseqüències positives de l'educació.
El fet que emergeix un interès claramentformatiu, que inclou objectius educatius i rehabilitadors.
La concepció de l'atenció a aquestes persones com un deure en la societat.
La idea que l'atenció s'ha de proporcionar en l'entorn de la vida dels afectats.
Aquest interès, però poc a poc (a partir de 1980) deixa pas a una obsessió creixent per a protegir aquestes persones dels perills de la societat; comencen a proliferar albergs i asils.Al final del segle XIX les posicions progressistes inicials tomben cap a la caritat i la pietat, així s'inicia l’època següent.





Etapa beneficoassitencial (finals S. XIX-anys 40)

Els trets més característics d'aquesta etapa, que a més ha tingut grans repercussions no sols en la vida d'aquestes persones sinó en la configuració posterior dels serveis, són la institucionalització enequipaments segregats i la concentració de serveis.

Les persones amb RM són considerades com una amenaça per a la societat, per a la gent normal i per ells mateixos. Això dóna peu a mesures polítiques de separació, repressió i adhuc persecució i destrucció.

Els trets característics d'aquesta etapa són:

Les persones amb RM són subjectes d’assistència.
Els subjectes són reclosos fora delsentorns naturals.
Es concentren els serveis.
Les mesures que es prenen són irreversibles.
En determinats moments, es van considerar les persones amb RM com una amenaça per a la societat.

Etapa rehabilitadora terapèutica (anys 40-anys 70)

Els trets més característics són dos: l'ús del model clínic i el predomini de l'especialització.

En resum, els trets característics d'aquesta etapa són:Prevalença en el model clínic:
Diagnòstic centrat en el “dèficit”
Classificació en categories diagnostiques basades en el grau de “dèficit”.
Es considera que les causes estan “dins” del subjecte.
Preocupació per la rehabilitació: normalment és el metge qui “prescriu” el que pot i ha de fer el subjecte.
L'educació és, encara, un “auxiliar” de la teràpia.
Els serveis educatius configuren unmodel caracteritzat per:
Centres diferents per a cada tipus de discapacitat.
Doble xarxa de centres (ordinaris i d'educació especial) amb nul·la relació entre ells.
Profussió de teràpies, sobre la base de les diverses patologies, que exigeixen el concurs de diferents especialistes.
Fragmentació de l'atenció.


Etapa educativa (anys 70 fins a l'actualitat)

1959: Llei Danesa sobre la Def.Mental.

1971: ONU “Declaració dels drets generals i especials dels retardats mentals”:

Principi de normalització.
Dret a educació.
Escola ha de donar resposta educativa a característiques individuals centrada en els ajuts que l'alumne necessita per progressar.
Educació basada en institució escolar i en la mida possible a ordinària.
La responsabilitat és del mestre no del metge.

Ensíntesi, els trets característics de l'etapa educativa són:

Reconeixement del dret a l'educació de totes les persones amb RM.
Educació basada en la institució escolar i, sempre que sigui possible, en l'escola ordinària.
Retorn de la responsabilitat fonamentalment al mestre.
Prevalença del model educatiu centrat en els ajuts que un alumne necessita per a progressar.








Definició...