RRMPI1K

3. LA

PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSICOLOGIA DELS
PERSONATGES. ESTÀS D’ACORD AMB AQUESTA ASSEVERACIÓ? EXPLICA PER QUÈ.

Filla única d’un matrimoni atret per la literaturai el teatre, Mercè Rodoreda (Barcelona,
1908-Girona, 1983) només va anar dos anys a escola, però va ser una gran lectora. Intentant
fugir d’una vida amb poques expectatives, va començar a escriurecol·laboracions en diverses
publicacions periòdiques. El 1933, als vint-i-tres anys, va publicar la seua primera novel·la, Sóc
una dona honrada?, a la qual seguiren fins al 1936 altres tres. Aquestesobres van ser rebutjades
posteriorment per l’autora. El 1938 va publicar Aloma, que presenta moltes de les
característiques de les novel·les posteriors, com la narració en primera persona per part d'unpersonatge femení, la introspecció psicològica o el lirisme. Mentrestant, Rodoreda s’havia
integrat cada vegada més en la dinàmica vida cultural de la Catalunya de la República.
L’any 1939 MercèRodoreda va emprendre, juntament amb altres companys de la seua
generació, el camí de l’exili (França), que seria molt més llarg i dur del que es pensava en un
principi. Sense temps per escriure novel·la,es va dedicar al conte. Més tard, a la dècada dels
cinquanta, es va establir a Ginebra en millors condicions i va tornar a reprendre la novel·la. El
camí per tornar a enfrontar-se amb aquest gènere vemarcat per Vint-i-dos contes, que va
esdevenir com una mena de laboratori on va experimentar temes i tècniques que utilitzaria en les
novel·les posteriors. Vint-i-dos contes és una obra d’un granpessimisme, fruit de la desolació
de l’exili. La majoria de les narracions d’aquest recull tenen com a tema les relacions amoroses
abocades al fracàs.
El 1962 va publicar la seua novel·la més famosa, Laplaça del Diamant. Tracta de la història
senzilla d'una dona de les classes populars i, a través de les seues limitades possibilitats de visió
i de comprensió, dels grans esdeveniments col·lectius...