Sociedad Industrial
Páginas: 14 (3322 palabras)
Publicado: 21 de abril de 2014
4. La Nova Societat Industrial
1. La societat de classes
En el nou sistema industrial, les diferències socials no s’establien , com en l’Antic Règim, per naixement, sinó per riquesa. Per tant la vella societat estamental va donar pas a la societat de classes, estructurada principalment en dos grans grups en els quals era factible l’ascens social: la burgesia i el proletariat.
1.1 LABURGESIA
Es va convertir en la classe dirigent perquè era la propietària de les indústries i dels negocis, però no constituïa un grup homogeni. Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques. De vegades mesclada amb l’antiga noblesa, aquesta gran burgesia es va convertir en el centre de la vida social. Les seves costums i valors (virtut del treballi l’estalvi, triomf individual...) es van imposar com el model social que calia imitar.
J-L FORAIN, EL BUFET, 1884
També hi havia una mitjana burgesia composta per professionals liberals (advocats, metges...), alts funcionaris i comerciants.
Per sota, un nombre elevat d’empleats, botiguers i artesans formaven la petita burgesia, les condicions de vida de la qual a penes esdiferenciaven del proletariat.
1.2 ELS OBRERS
Els treballadors de les fàbriques i altres assalariats urbans (mossos, empleats de petits tallers, etc.), així com els pagesos a jornal (jornalers), formaven el proletariat. Constituïen la mà d’obra necessària en el nou sistema capitalista i era el grup més nombrós i desafavorit de la societat.
EL QUART ESTAT, GIUSEPPEPELIZZA
Al començament de la industrialització no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors. Per això, els empresaris establien arbitràriament els horaris (de 12 a 14 hores diàries), els salaris (que o arribaven a mantenir una família) i els dies festius. Aquesta situació obligava a treballar les dones i els nens, que percebien un sou inferior al dels homes.A més, als tallers no hi havia condicions higièniques, i els barris i els habitatges obrers tenien moltes deficiències, fet que incrementava la proliferació de les malalties entre els treballadors.
HABITATGE OBRER COMPARAT AMB UN DE BURGÈS
2. La nova societat espanyola
La dèbil industrialització i el pes del sector agrari tradicional a Espanya van mantenir la influència del’Església i la noblesa en la nova societat de classes del segle XIX.
Per contra, la societat catalana va veure com s’enfortien les noves classes industrials: la burgesia i el proletariat.
2.1 LES NOVES CLASSES DIRIGENTS
La noblesa terratinent, que havia perdut els drets senyorials, però encara conservava la propietat de la terra, va continuar tenint un paper rellevant en la societat.No obstant això, a la darreria del segle, algunes famílies aristocràtiques, incapaces d’incorporar-se a les noves activitats econòmiques, es van arruïnar i van haver de vendre’s progressivament el patrimoni per sobreviure.
La nova classe adinerada era l’alta burgesia. Compartia amb la noblesa el predomini social i era la propietària de les noves indústries, de les grans companyies i dels bancs.També es van convertir en terratinent gràcies a l’adquisició de bona part de les terres desamortitzades.
La mitjana burgesia, l’anomenada classe mitjana, era escassa en el conjunt d’Espanya, que presentava una societat més polaritzada. Per contra, el desenvolupament industrial a Catalunya va donar un protagonisme social més gran als petits empresaris industrials, als comerciants i també alsprofessionals liberals.
2.2 ELS PAGESOS
Els pagesos constituïen la majoria de la població espanyola, prop del 65% el 1860. Una gran part no eren propietaris de terres, a la seva propietat era tan petita que no els permetia subsistir, i havien de treballa les terres dels grans propietaris agrícoles en règim d’arrendament.
Una altra part, encara més nombrosa, treballava per un jornal: eren...
1. La societat de classes
En el nou sistema industrial, les diferències socials no s’establien , com en l’Antic Règim, per naixement, sinó per riquesa. Per tant la vella societat estamental va donar pas a la societat de classes, estructurada principalment en dos grans grups en els quals era factible l’ascens social: la burgesia i el proletariat.
1.1 LABURGESIA
Es va convertir en la classe dirigent perquè era la propietària de les indústries i dels negocis, però no constituïa un grup homogeni. Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques. De vegades mesclada amb l’antiga noblesa, aquesta gran burgesia es va convertir en el centre de la vida social. Les seves costums i valors (virtut del treballi l’estalvi, triomf individual...) es van imposar com el model social que calia imitar.
J-L FORAIN, EL BUFET, 1884
També hi havia una mitjana burgesia composta per professionals liberals (advocats, metges...), alts funcionaris i comerciants.
Per sota, un nombre elevat d’empleats, botiguers i artesans formaven la petita burgesia, les condicions de vida de la qual a penes esdiferenciaven del proletariat.
1.2 ELS OBRERS
Els treballadors de les fàbriques i altres assalariats urbans (mossos, empleats de petits tallers, etc.), així com els pagesos a jornal (jornalers), formaven el proletariat. Constituïen la mà d’obra necessària en el nou sistema capitalista i era el grup més nombrós i desafavorit de la societat.
EL QUART ESTAT, GIUSEPPEPELIZZA
Al començament de la industrialització no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors. Per això, els empresaris establien arbitràriament els horaris (de 12 a 14 hores diàries), els salaris (que o arribaven a mantenir una família) i els dies festius. Aquesta situació obligava a treballar les dones i els nens, que percebien un sou inferior al dels homes.A més, als tallers no hi havia condicions higièniques, i els barris i els habitatges obrers tenien moltes deficiències, fet que incrementava la proliferació de les malalties entre els treballadors.
HABITATGE OBRER COMPARAT AMB UN DE BURGÈS
2. La nova societat espanyola
La dèbil industrialització i el pes del sector agrari tradicional a Espanya van mantenir la influència del’Església i la noblesa en la nova societat de classes del segle XIX.
Per contra, la societat catalana va veure com s’enfortien les noves classes industrials: la burgesia i el proletariat.
2.1 LES NOVES CLASSES DIRIGENTS
La noblesa terratinent, que havia perdut els drets senyorials, però encara conservava la propietat de la terra, va continuar tenint un paper rellevant en la societat.No obstant això, a la darreria del segle, algunes famílies aristocràtiques, incapaces d’incorporar-se a les noves activitats econòmiques, es van arruïnar i van haver de vendre’s progressivament el patrimoni per sobreviure.
La nova classe adinerada era l’alta burgesia. Compartia amb la noblesa el predomini social i era la propietària de les noves indústries, de les grans companyies i dels bancs.També es van convertir en terratinent gràcies a l’adquisició de bona part de les terres desamortitzades.
La mitjana burgesia, l’anomenada classe mitjana, era escassa en el conjunt d’Espanya, que presentava una societat més polaritzada. Per contra, el desenvolupament industrial a Catalunya va donar un protagonisme social més gran als petits empresaris industrials, als comerciants i també alsprofessionals liberals.
2.2 ELS PAGESOS
Els pagesos constituïen la majoria de la població espanyola, prop del 65% el 1860. Una gran part no eren propietaris de terres, a la seva propietat era tan petita que no els permetia subsistir, i havien de treballa les terres dels grans propietaris agrícoles en règim d’arrendament.
Una altra part, encara més nombrosa, treballava per un jornal: eren...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.