Sofistes I Socrates

SOFISTES

1. Definició introductòria de sofista
– sofista ve de “sophós”: savi en grec. Aquell que destacava pels seus coneixements en qualsevol tipus de saber. Però en aquest context, sofista significa “mestre del saber” (sophistés), un ofici com qualsevol altre, remunerat.
– La sofística és un moviment del segle V a.C. Es considera per molts una conseqüència del triomf de lademocràcia, perquè centra l'interès de la filosofia en la vida a la ciutat, és a dir, en l'home com a membre d'una societat. Els temes que més els preocupaven eren el dret (convivència, lleis) i la retòrica (saber elaborar discursos bons i convincents a l'Àgora).
– Sofistes sorgiren per satisfer la demanda dels ciutadans atenesos, molt interessats per participar en la vida política de la polis:ciutat – estat
– Els sofistes eren mestres ambulants que, de ciutat en ciutat, ensenyaven als joves rics a discutir a l'àgora, demanant un sou a canvi.
– A diferència dels savis tradicionals, centrats en l'especulació teòrica, els sofistes intervenen en la vida social com a “mestres” de cultura, de virtut (areté): capaços de fer prevaler les seves opinions gràcies a la seva ciència, alseu art de l'oratòria i del discurs.
– Però amb el pas del temps aquest moviment va degenerar en un abús de la retòrica amb l'únic objectiu de convèncer a l'adversari, produint discursos buits o sofismes: d'aquí ve la denominació pejorativa, negativa de sofista, com a demagog.
2. Característiques
– Preocupació per l'home, enlloc de la preocupació per la fisis, pel cosmos, delsfilòsofs anteriors.
– Actitud de crítica envers les institucions i les lleis, acusades de fonamentar-se en falses lleis naturals o divines. Les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no pels déus.
– Escepticisme respecte la capacitat del coneixement humà; no és possible definir amb certesa allò que és vertader, no hi ha cap veritat absoluta.
– Relativisme davant laveritat i els valors morals, condicionats per una multitud d'interessos i factors. Cada societat es regeix segons uns valors i uns interessos diferents.
– No existeix un ésser immutable, immortal.
– L'experiència és l'única font de coneixement humà.
– Convencionalisme, la societat no és un fet natural, sinó que és el resultat d'un pacte.
– Subjectivisme: l'home ésl'únic criteri de veritat dels judicis.
– Confiança en l'educació i en el valor de la retòrica – estudi dels mitjans d'argumentació que permeten obtenir o augmentar la confiança d'una altra persona en les idees que li proposen; i de la dialèctica – art del diàleg; a la dialèctica hi han dues raons o argumentacions entre les quals s'estableix un debat
– Exigència de pagament.
3.Polèmica physis – nomos
– Per a la societat grega, la natura es caracteritzava per ser perfectament ordenada (cosmos), que funcionava amb unes lleis naturals universals. S'entenia la natura com a generadora de saber, ja que conèixer les regularitats de la natura = ciència, aporta molts d'avantatges (agricultura, ramaderia, meteorologia, astrologia, ...). Però la paraula naturalesa també s'aplicavaper referir-se a l'essència més pròpia de les coses.
– En els inicis de les societats gregues, es considerava que les lleis eren obra dels homes més virtuosos, amb la inspiració dels déus. La mateixa constitució atenesa era considerada gairebé sagrada. Es pensava que els antics legisladors estaven inspirats pel Déu Apol·lo. I en determinades circumstàncies, tampoc no era estrany que elspolítics anassin a visitar a l'oracle de Delfos per demanar consell.
– La originalitat dels sofistes va ser la seva crítica de les anomenades “lleis naturals”, que en la seva opinió no eren sinó lleis convencionals, que afavorien a l'alta aristocràcia.
– Els sofistes eren viatgers (metecs: estrangers), i aquesta experiència els va confirmar que les lleis varien notablement d'un...