tasca reflexió

Miquel Ángel Carrión Barceló
Didáctica de la Llengua i Lliteratura

“El trabajo sobre las exposiciones orales en la universidad desde un
planteamiento reflexivo”
Eneritz Garro, Karmele Pérez Lizarralde
Mondragon Unibertsitatea
El present article presenta la paraula com un medi de construcció de coneixement,
plantajament que, desde el meu punt de vista, expresa un dels pilars fonamentals adesenvolupar a les facultas d’Educació.
L’article estudiat, desenvolupa una metodologia de treball a l’aula basada en dos eixos:
Per una banda la secuència didàctica com a instrument de treball. I per una altra banda,
l’us de la pràctica reflexiva com a instrument de autoconfrontació i autorregulació, basada
en cuatre elements: el treball desde l’experiència, la incorporació d’una reflexió, unainteracció autèntica i constructiva i el treball significatiu amb teoria.
La incorporació de abdós eixos a una programació didáctica englobaria un ideal
d’ensenyament perfecte.
Després d’haver reflexionat sobre aquest article puc treure en conclusió que una de les
claus de la metodología presentada i per tant de l’èxit d’aquesta investigació sigui el haver
partit de la pròpia experiència, es a dir, s’hapartit del nivel inicial del alumnes (amb
l’activitat de grabació en vídeo) i la seva posterior reflexió. Com be he après al Grau
d’Educació Primaria, una de les claus principals de l’èxit de l’ensenyament és comenzar
per els coneixements prèvis i així es manifesta al present article.
Com a defensor d'una educació dinàmica i interactiva en qualsevol àmbit d'ensenyament,
crec que el disseny pràcticd'aquesta metodologia és la clau del seu èxit. L'alumne no
solament parteix del seu nivell personal sinó que està en constant confrontació amb ell, és
a dir, l'alumne es supera cada vegada que interacciona de forma activa davant la seva
adversitat, en aquest cas l'exposició oral.

Miquel Ángel Carrión Barceló
Didáctica de la Llengua i Lliteratura

Malgrat això no puc evitar demanar-me si existeixla possibilitat que els òptims resultats
siguin ficticis, és a dir, que si el fet de que la gran part de l'avaluació sigui feta pels propis
alumnes no implicaria que l’avaluació sigui irreal. Em demano això ja que l'educació d'avui
dia està molt marcada per una nota numèrica i no pel valor del creixement personal. La
majoria dels alumnes, per no dir tots, veuen reflexada la seva vàlua en un camp enforma
de qualificació numérica. Fins i tot amb una nota de 10 però amb una competència de 5
(aquest últim referit al valor del creixement personal en la matèria donada) pensen que
són totalment destres en aquesta disciplina. Per aquest motiu que el meu dubte sigui: el
fet de que s’haguin evaluat ells mateixos no és el motiu per el qual els resultats han sortit
positius?. Amb això hem vull referira que les seves competències respecte a la exposició
oral no haguin millorat tant com les ponderacions numériques han reflectit ja que gran part
d’aquesta ponderació l’han feta els props alumnes.
Un altre dels aspectes que he trobat a faltar, punt fonamental, és que en cap moment
s'esmenta el paper del tutor. Ha realitzat molts feedbacks a cadascun dels alumnes? Quin
tipus de feedbaks han estataquests, majoritàriament positius o sol negatius? o
simplement Ha deixat que els alumnes evolucionessin a partir de les seves pròpies
conjetures sobre les pràctiques realitzades?.
Com a futur docent veig ideal la forma i la metodologia de treball que es presenta. A més
es veuen reflectides millores substancials en els alumnes però no puc basar-me solament
en aquest mètode de treball per crearconeixement mitjançant les exposicions orals ja que
el paper de docent, el meu paper, no està clar. Penso que per treballar una metodologia
s'ha de conèixer cada detall al máxim. Malgrat aquesta crítica i el trobar a faltar el paper
concret del docent crec en una educació on es reforci molt els aspectes positius que un
alumne tingui sobre una matèria, en aquest cas l'exposició oral. Penso que els...