Tendències En El Diagnòstic De L'Educació A La Ciutat

Tendències en el diagnòstic de l'educació a la ciutat
Sr. Ignasi Vila, Universitat de Girona

INTRODUCCIÓ El document que presentem intenta donar resposta als canvis que s’han produït durant els últims quatre anys, des que es va aprovar el Projecte Educatiu de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, no és un document que detalli tots els canvis que han tingut lloc en l’educació tal coms’entén i es conceptualitza al Projecte, sinó només aquelles qüestions que, des del nostre punt de vista, signifiquen un canvi important i plantegen nous reptes educatius a la ciutat de Barcelona. En concret, abordarem tres aspectes: els canvis enregistrats en l’àmbit de l’educació formal, el fenomen migratori i les relacions entre l’educació escolar i l’educació extraescolar. Les raons són diverses.Pel que fa a l’educació formal, ha tingut lloc una ofensiva en contra de la LOGSE i dels canvis que va introduir la seva aplicació, fet que ha provocat l’aprovació per part del Parlament espanyol de la Llei de Qualitat (LOCE), que substitueix la LOGSE. A més, a Catalunya, per raons diverses s’ha incrementat el procés de dualització escolar entre centres, fet que introdueix noves dificultats per a lapràctica educativa. El fenomen migratori, del qual ja es parlava molt per sobre fa quatre anys, ha augmentat de manera notable i han aparegut nous reptes educatius, fins ara en bona part desconeguts, que requereixen elevades dosis de creativitat a l’hora de donar-hi resposta i també l’afirmació d’alguns valors que ja formen part del Projecte Educatiu, com són la igualtat, la solidaritat i lacohesió social. Per últim, els darrers quatre anys s’ha estès la idea entre la població que les activitats extraescolars suposen un plus de qualitat a les activitats específicament escolars. N’és un bon exemple l’acord firmat entre la FAPAC i l’Associació Catalana de l’Esplai i que té com a objectiu promoure aquesta mena d’activitats a les mateixes escoles però fora de l’horari escolar. Per això ésinteressant observar-ne l’evolució, reflexionar sobre la qüestió i fomentar accions educatives al respecte. PEL QUE FA A L’EDUCACIÓ FORMAL

En l’anterior diagnòstic del Projecte Educatiu es constatava que hi havia «pressions importants perquè es dualitzés i se segregués l’alumnat durant el segon cicle d’ESO

2

en funció de les seves expectatives educatives» i s’observava «una tendència a ladualització de les escoles subvencionades amb fons públics». També es proposaven un seguit de mesures per a la millora del sistema educatiu basades en la comprensivitat i el tractament de la diversitat en el marc de les oportunitats que oferia la Carta Municipal, que aleshores s’acabava d’aprovar. Quatre anys més tard, tot allò que s’observava amb preocupació com a tendència s’ha convertit en unarealitat.

A més, s’ha produït una ofensiva en contra de les competències autonòmiques en l’àmbit de l’educació. Així doncs, la LOCE, amb les ordres i els decrets subsegüents, assumeix competències que li són pròpies a la Generalitat de Catalunya. Mèrit versus igualtat

Aquests últims anys s’ha modificat de manera important el marc ideològic sobre les finalitats de l’educació. La Llei deQualitat del Partit Popular, juntament amb el discurs que l’envolta, ha fet que la relació entre igualtat i mèrit s’hagi tibat per primera vegada des de la Llei general d’educació de 1972. I és que la Llei de Qualitat afirma la restauració del principi del mèrit i del reconeixement de la capacitat i l’esforç individual com a base de l’èxit educatiu, i oblida explícitament la capacitat de l’educació percompensar desigualtats socials i promoure l’equitat. Fins ara, la progressiva universalització de l’educació no entrava en contradicció amb el principi del mèrit, de manera que es donava per suposat que, independentment de l’extensió de l’ensenyament obligatori, tothom tenia possibilitats de promoció dins el sistema educatiu en funció del seu esforç. Però l’extensió de l’obligatorietat de...