Tinc un cos o sóc un cos?

TINC UN COS O SÓC UN COS?
Els humans ens semblem a altres animals en alguns aspectes de la seva anatomia i fins i tot de la seva conducta, però els humans no som tan sols animals. És més: allò queés més important en els humans és precisament el que no tenen d’animal.
L’origen d’aquesta manera de veure les coses el trobem en l’obra de Plató (s.IV ac). S’estengué fins a formar part d’allò quetothom sap i sembla obvi que es dóna per suposat. Tant Plató com el cristianisme insisteixen en que els humans som bàsicament “una altra cosa”, malgrat que semblem una espècie animal. I això s’explicaamb la racionalitat i immortalitat.
Ens limitarem a definir la racionalitat com la capacitat que es manifesta en les creences, les decisions i les conductes que es consideren acords amb la raó, osimplement racionals, i és la primera característica diferencial dels humans respecte d’altres espècies.
La immortalitat és una hipòtesi religiosa que Plató incorpora a la seva filosofia i queconsisteix en la convicció que l’existència de l’individu no acaba quan aquest arribar a la mort sinó que, més enllà de la mort, hi ha una altra existència, aquesta vegada sense fi. Per tant, els humans nodeixen d’existir o no moren realment mai.
Però, ¿que fa possible la racionalitat i la immortalitat? Plató, i més tard el cristianisme, recuperen i omplen de nous continguts el que els grecs anomenaven“psique” i els romans “ànima” i expliquen que cada ésser humà no és tan sols un cos viu (com els altres animals) sinó que també i sobretot una ànima immaterial, immortal i racional, i aquest és doncsl’element clau de la diferenciació entre els humans i animals.
La mort resulta més suportable si tenim una explicació del que passa i del per què de la mort i aquesta explicació és la funció bàsica dela hipòtesi “ànima”. La mort consisteix en la pèrdua d’allò que feia que l’individu estigués dotat d’animació. En morir, “alguna cosa” que abans animava el cos, marxa, ja no hi és. Ànima o...