Traducción Como Fenómeno Trascultural

LA TRADUCCIÓN COMO FENÓMENO TRANSCULTURAL

1) Quina és l’aportació de l’Enciclopèdia Britànica al concepte de traducció i quina importància té? 
L’aportació de l’Enciclopèdia Britànica al concepte de traducció no resideix en la seva definició de traducció. És en l’àmbit on aquesta ha sigut enquadrada: Llengua y cultura.
Aquesta acció “innocent” es fonamental, ja que emmarca la traducció auna acció dependent tan de la llengua com de la cultura.

2) Quin concepte de “cultura” adopta l’autora aquí i d’on procedeix? 
Mary Snell-Hornby defensa la cultura segons les definicions de Ward H. Goodenough i de Heinz Göhring, reflexions extretes dels escrits de Vermeer. Aquestes entenen la cultura segons aquell tot que engloba el coneixement, l’habilitat i la percepció; segons laconnexió entre el comportament y els esdeveniments; i per últim segons la dependència de les expectatives d’aquesta i de les seves normes. Tot aquest pensament queda molt ben reflectit en una nova isciplina anomenada “Comunicació Transcultural”, exposada per Göhring:
“Cultura es todo lo que se necessita saber, dominar y sentir con el fin de juzgar cuándo el comportamiento de las persones seajusta o desvía de lo que esperar de elles, y también para adaptar nuestro comportamiento a las expectatives de esa Sociedad […].”

3) Qui va ser el primer a traçar la connexió entre llengua i cultura? Qui va difondre aquestes idees? 
El primer en difondre la connexió estrictament necessària entre llengua i cultura i entre llengua i comportament va ser Wilhelm von Humboldt. Però no va serfins a un segle després que aquestes idees van ser adoptades pels etnòlegs nord-americans Edward Sapir i Benjamin Lee Whorf i introduïdes així ala lingüística americana.

4) Què suposa el principi de relativitat lingüística? Què suposa el principi dels universals lingüístics? 
El principi de relativitat lingüística va ser desenvolupat pel duet Sapir-Whorf a partir del concepte humboldtià dellengua i cultura. Aquest principi anuncia que no és el pensament el que precedeix a la llengua, sinó que és gràcies a la llengua que podem desenvolupar el nostre pensament, i condicionat per aquesta. Així doncs, per a la teoria de la traducció això suposaria la seva impossibilitat en última instància.
Per altra banda el principi dels universals lingüístics recau en entendre una dobleestructura en la nostra llengua: una interior, comuna a tots els llenguatges existents, la interior; i una altra basada en la part concreta i relativa a cada llengua, anomenada exterior. Segons això la forma interior de la llengua seria intrínseca a tots els llenguatges, ila forma exterior concreta i relativa a cada un d’ells. Per tant la traducció podria sempre ser realitzable, bàsicament gràcies a ladualitat exterior-interior.

5) De què depèn el grau de traductibilitat d’un text? 
Tenint en compte els pols oposats –i extrems- que suposen el principi de relativitat lingüística i el principi dels universals lingüístics s’ha trobar un equilibri que determini el grau de traductibilitat d’un text. Aquest variarà segons el grau d’immersió dins del sistema cultural propi i segons ladistància espacio-temporal que separi el transfons cultual del text original i el lector de la cultura meta.

6) Quin requeriment fa l’autora en relació a la condició del traductor? Comenta’l 
Si la llengua es una part integral de la cultura, la persona encarregada de traduir una llengua –capaç per tat d’integrar una cultura dins d’una altra- necessitarà ser conscient i ésser familiaritattant amb la cultura d’origen com amb la d’arribada, entenent la cultura des de l’aportació humboldtiana. El traductor haurà de ser bicultural, no només bilingüe.
Aquesta característica del traductor ha de ser fonamental ja que la persona que farà aquesta feina haurà de ser capaç de fer una lectura activa i creativa de la font original, basada en a seva experiència i coneixement, que no serà...