Treball Barcino

Comenta la fundació de Barcino en el marc del programa d’organització territorial d’August a Hispania

Les colonitzacions dutes a terme per Roma comporten la creació d'una estructura administrativa i jurídica que implica la construcció de grans infraestructures. Aquestes es fabriquen partir de la reestructuració racional del territori perquè es pugui garantir una bona administració per part del'imperi.
Les ocupacions territorials que s'esdevingueren per la colonització depenen directament de les vies romanes, enteses no només com un camí que comunicava les noves ciutats sinó com una gran empresa que necessita grans infraestructures que sempre depenen de l'estat romà per a la seva construcció i el seu manteniment. Així doncs, la fundació d'una colònia comporta una alteració completadel paisatge preexistent, no només del nucli colonial sinó també tot el conjunt de límits i fronteres que havien d'efectuar-se entre les ciutats. El cas d'Hispania no es diferent, la via al voltant de la qual es formaren les noves colònies és anomenada Via Italia in Hispanias.
Centrant-nos en el cas de Barcino, ciutat fundada el segle I a.C. per motius organitzatius, sota el mandat de l'emperadorAugust. Sabem que el seu territori més enllà del nucli urbà era molt ampli i que es limitava pel ramal principal de la Via Augusta -l'eix principal de la xarxa viaria d'Hispania que hem comentat fa un moment. La ciutat, al seu torn, s'articulava també a partir de tres eixos bàsics: la via paral·lela a la costa -actual Travessera de Gràcia- que correspon al Cardos; una via que anava en sentitmar-muntanya, que anava de la ciutat a Octavianum -actual Sant Cugat de Vallès-; i el ramal litoral de la Via Augusta -sortia del Pla de Barcelona i seguia la Vall del Llobregat-, comunicava el nucli amb Iluro -Mataró- i Baetulo -Badalona alhora de servir com a Decumani del cadastre.
L'organització territorial de les colònies augustes no depenia només d'una coherència entre les vies i els emplaçamentsde les ciutats. Aquestes eren construïdes seguint el model de centuriació que havia de concordar alhora amb les vies comentades anteriorment. La ciutat, seguint el model romà, disposava d'un Cardo Maximus i un Decomanus Maximus al voltant del qual es succeïa la centuriació -que tant es trobava en el mòdul urbà com al rural.

Com hem comentat anteriorment, l'estabilització d'un territori com acolònia romana necessitava la creació de grans infraestructures que transformessin la proto-ciutat en un emplaçament de caràcter totalment romà. Barcino és una gran exemple ja que va estar construïda seguint a la perfecció el model urbanístic de l'imperi. A banda de la concordança entre la ciutat, les vies, i la parcel·lació del territori, el nucli urbà conté un seguit d'espais que la conformen com aperfecte colònia romana.
Estava rodejada d'una muralla -construïda amb gran blocs de pedra de Montjuïc- amb torres de planta quadrangular que tenien el doble d'alçada de la muralla. Entre la muralla i la costa es trobaven unes termes públiques de grans dimensions. Aquestes termes eren de gran importància degut a les activitats mercantils marítimes de les que gaudia la ciutat.
Com tota ciutatromana, la vida pública s'esdevenia al fòrum, que es trobava al centre de la ciutat, presidit pel temple. Com ja sabem, durant molt de temps van conviure entre els romans les creences paganes i les cristianes, per això també trobem a Barcino una basílica.
Per acabar, no podem oblidar l'aqüeducte que venia de la font del Besós i abastia d'aigua corrent la ciutat. Donava servei a les termes, les fontspúbliques, a artesans i a diversos serveis cívics i a les domus de famílies més benestants. El seu recorregut era en gran part soterrani però a l'entrada de la ciutat es va monumentalitzar a una sèrie d'arcs. A la porta nord de la ciutat l'aqüeducte es desdoblava, i entraven dins la ciutat dos ramals paral·lels d'arcs.
Defineix breument la concepció de l’espai al món romà, el model de la...