Uoc, Memoria

1.
Evidentment la opinió que donarien Bartlett i Ebbinghaus a la possibilitat de que la memòria creí falsos records o distorsionats és ben diferent.

En primer lloc, amb Ebbinghaus partim de que segons ell i els defensors del corrent associacionista, “la memòria es l'encarregada de conservar les còpies de la realitat.
La memòria és vista com la que guarda els records acumulats pelsaprenentatges successius i aquests records, còpies o empremtes es consoliden per mitjà de lleis associatives.” Per tant amb aquesta primera reflexió veiem que sembla bastant improbable la possibilitat de que Ebbinghaus pogués considerar la possibilitat de l’existència de falsos records degut a que si la memòria el que fa és copiar, de manera literal, la realitat (subjecte passiu que només rep estímuls),seria impossible crear mentalment, alguna cosa que mai ha entrat dins la nostra memòria, precisament per aquest motiu, perquè no ha entrat mai dins la nostra ment, i per altra banda també perquè es un subjecte passiu, que no processa i per tant no pot crear falsos records.
Així doncs, probablement l’única manera que tindria Ebbinghaus d’explicar la creació de falsos records és referint-se a lamemòria inconscient, on potser ha arribat alguna cosa de manera distorsionada o bé s’ha creat quelcom similar degut a les lleis associatives.

Per altre banda, la opinió de Bartlett probablement fos que existeix la capacitat de que la memòria creí falsos records degut a que la memòria es un procés constructiu. Per Bartlett la memòria inclou processos inferencials com poden ser la condensació,l’elaboració o l’invenció. Segons Bartlett l’organisme processa la informació basant-se en les seves experiències i coneixements previs. Per tant les noves informacions poden estar alterades pels coneixements previs. Segons Bartlett el record gairebé mai pot ser realment exacte, ja que quan recordem el que fem és reconstruir o construir imatges a partir de la relació entre la posició que mantenim davant unconjunt actiu de reaccions o experiències passades, i davant un detall que sol aparèixer en forma d’imatge o de llenguatge.
Bartlett doncs ens diria que aquest fals record potser s’hauria creat degut a la pressió de l’entorn social, o bé per un record previ que fos similar al d’aquestes crispetes, etc.

La visió actual de la psicologia cognitiva trenca amb el pensament anterior associacionistaon la memòria actuava com un subjecte passiu, que simplement emmagatzemava records. En la visió actual de la psicologia cognitiva es pensa que l’organisme actua directament sobre la informació de l'estímul interioritzat. El desenvolupament de la tecnologia dels ordinadors va fer aparèixer una nova analogia: el subjecte processador d'informació. Així doncs es pensa que el subjecte no és només unsimple receptor que enregistra passivament informació, sinó que l’elabora segons els seus coneixements previs, és un processador actiu, i que per tant, si que pot crear falsos records, o emmagatzemar-los dins de la seva memòria com a tal, degut a les seva experiència prèvia.


2.
Entre les variables que incideixen en el funcionament de la memòria hi trobem el subjecte, les activitats oestratègies utilitzades, el context de recepció i recuperació, les variables temporals, el tipus d’informació que s’ha d’emmagatzemar i les característiques de la prova de record.
Dins de totes aquestes variables que influeixen en el funcionament de la memòria, en el cas d’aquest anunci publicitari, la variable que afecta i que fa que es creí la falsa experiència és el tipus d’informació que s’had’emmagatzemar, que es transmet al receptor, i per quin canal, de quina manera se li presenta al receptor aquesta informació, és a dir en quina modalitat ho rep.
En l’experiment la gran diferencia entre els grups és troba, concretament, en l’alt contingut visual en que se li presenta l’anunci a un grup respecte a l’altre.
En aquest cas, probablement l’impacte sensorial (en aquest cas visual) de...