Va de mestres

Va de mestres

1. Recerca de la trajectòria professional dels autors en el seu context social, cultural i escolar.

Pel que fa al context cultural, podem veure al principi del llibre com compara la situació escolar de acollida amb uns personatges de la Bíblia. Més endavant, expliquen els corrents migratoris que arriben a l’escola tot dient que aquestes cultures són molt riques, encara quediferent a la nostra. Ens ofereix l’oportunitat de transformar aquesta diferència en un motiu d’enriquiment per la nostra societat. En aquest aspecte d’integració hauria de fer front totes les institucions socials i l’escola, ja que, l’última esmentada reuneix tots els nens, sense distinció, fins als setze anys. El fet de que existeixi aquest contacte cultural, t’ajuda a qüestionar els principis i aobservar la realitat que ens envolta.

Parlant del context d’educació, comencen argumentant que no pot ser mestre qui se sent superior,qui no se sent responsable dels nens de l’escola, qui no confia en les capacitats de l’individu, qui no creu en la necessitat d’un futur més just i qui exclou davant d’una situació conflictiva. Més endavant, trobem que ens explica que els nens i nenes han detenir la seguretat que l’escola els acull, que són interessats pes seus mestres i que aquests fan seus els seus anhels i necessitats. També trobem uns frase on comenta que primerament som mestres, i això vol dir que ens interessa cada criatura de manera global, sense divisions de cap mena com a exemplificació del que hauria de conèixer el docent.

Segons els autors del llibre, a les escoles hemd’ensenyar a buscar informació a través d’Internet, hem d’ensenyar a elaborar treballs i a presentar-los utilitzant els recursos més avançats i des del punt de vista del docent, ens hauríem de saber què ens fan les noves tecnologies. Hem d’ensenyar els infants ha treballar en grup i a sentir-se bé alhora de treballar en grup i ensenyar-los a que no es tanquin les portes. Això però també ho hemd’aprendre nosaltres, hem de saber treballar en grup i sentir-nos bé amb les feines que realitzem. Tampoc cal oblidar que la televisió és horrorosa pels nens o fantàstica –hem de buscar l’equilibri -. Hem d’aprendre a fer un anàlisi del que veiem, i ensenyar als infants a fer aquest anàlisi.

Tenint en compte el context social, els mestres poden ajudar a les famílies dels infants, els mateixos infants,etc. Però, només es pot ajudar a qui vol ser ajudat i a qui fica de la seva part. Així doncs queda clar que l’educació ha de realitzar-se a nivell social. La feina del docent, serà posar els maons i el ciment necessari per crear un ambient on cadascú pugui aprendre i ho pugui fer a la seva manera. Els docents haurien de fer que tothom, des de la seva peculiaritat, col·labori a crear un bon clima deconvivència per tal de millorar la societat en la que vivim. El temps passa i tot evoluciona, per poder-nos adaptar aquest canvi no és necessari omplir el nostre temps, i el dels infants fins a rebentar, hem de distribuir el temps per evitar altres problemes greus. Pel que correspon a la família com element social, és una de les institucions més importants de la vida i l’educació, i encara que lafamília a canviat de manera de ser, sempre, ha de seguir els valors de l’educació dels infants. Les famílies, han de fer la seva feina i assumir les seves diferencies per que els nens/es es trobin a gust.

Molts dels problemes de la societat, diuen que són culpa de l’escola, això és així i no ho podem canviar però es pot capgirar amb dos punts que ens poden ajudar a suportar aquesta pressió a laque estem sotmesos: un ambient càlid de treballi el bon humor.

En el capítol: - La prova del cotó per descobrir si governa un pensament de dretes -. Explica una “prova” que consisteix en fer passar l’acció de govern de l’escola pel sedàs d’una paraula que s’anomena diversitat. La diversitat és el que mou les escoles menys conservadores ja que la societat és cada vegada més diversa. Tot...