Variable Alumne

Psicologia de l’educació

VARIABLE ALUMNE




Salvadora Palomar Ródenas

ÍNDEX
Pàgina
MARC TEÒRIC

1. La intel·ligència 5

1.1 La naturalesa de la intel·ligència 6

1.1.1. Explicacions biològiques 7
1.1.2. Explicacions psicològiques 7
1.1.3. Explicacions operatives 7

1.2. Estructura de la intel·ligència 8

1.2.1. L’enfocament psicomètric 8

1.2.1.1. Teoriesmonolítiques (Binet i Spearman) 9
1.2.1.2. Teories plurifactorials (Thurstone) 10

1.2.2. L’enfocament cognitiu 14

1.2.2.1. Teoria triàrquica de la intel·ligència (Sternberg) 14
1.2.2.2. Teoria de les intel·ligències múltiples (Gardner) 10
1.2.2.3. Teoria de la intel·ligència emocional (Salovey i Mayer) 10
1.2.2.4. Teoria del desenvolupament (Piaget) 10
1.2.2.5.Teoria del desenvolupament potencial (Vygotski) 10
1.2.2.6. Teoria de la modificabilitat cognitiva (Feuerstein) 10

1.3. Avaluació de les capacitats i habilitats cognitives 10

2. L’atenció a l’aula 10

2.1. Concepte i introducció 10

2.1.1. Mecanismes fisiològics i neurològics 10
2.2. Procés atencional 10

2.3. Causes de no-atenció 10

2.3.1. Origen fora de l’escola 102.3.2. Origen dins de l’escola 10
2.3.3. Causes mixtes 10

2.4. Estratègies educatives per a guanyar i mantenir l’atenció 10

3. La motivació a l’aula 10

3.1. Concepte i introducció 10

3.2. Tipus de motivacions 10

3.2.1. Motivació intrínseca 10
3.2.2. Motivació extrínseca 10

3.3. Teories explicatives 10

3.3.1. Teories conductistes 10

3.3.1.1. Clark Leonard Hull10
3.3.1.2. Janet A. Taylor Spence 10

3.3.2. Teories cognitives 10

3.3.2.1. Motivació de guany (MacCelland i Atkinson) 10
3.3.2.2. Motivació cap a les tasques escolars (Dweck i Elliot) 10
3.3.2.3. Bernard Weiner 10
3.3.2.4. Julius Kuhl 10

3.4. Aplicacions educatives 10




MAR PRÀCTIC

1. Descripció de la situació d’aula 10
2. Objectiu a assolir 10
3.Metodologia de treball i temporalització de la sessió 10
4. Recurs emplats 10
5. Valoració 10

BIBLIOGRAFIA 10





















1. LA INTEL·LIGÈNCIA
1.1. LA NATURALESA DE LA INTEL·LIGENCIA


Etimològicament, la paraula intel·ligència vindria de “intus legere”, que significa “llegir dintre”, capacitat per a llegir l’interior. La intel·ligencia seria el poder dedesxifrar les coses o la realitat des de l’interior, des de la ment.


Les formes e definir la intl·ligència són moltes. La investigació ha demostrat que les diferents cultures tenen diferents concepcions de la intel·ligència. No hi ha una definició consensuada. Una de les més freqüents és descriure la intel·ligència com la capacitat de resolució de problemes abstractes.


Per a Terman unapersona és intel·ligent segons la capacitat que té de desenvolupar pensaments abstractes, és a dir, capacitat de comprendre relacions i patrons, sobretot aquells que no són immediatament perceptibles pels sentits. Altres destaquen facetes de la intel·ligència relacionades amb la capacitat d’apatació a situacions reals relativament noves de la vida (R. Pintner). També es descriu com la capacitatd’adaptació al medi. Hi ha qui se centren més en els aspectes pràctics i definixen la intel·ligencia com el conjunt d’habilitats que les persones utilitzen per a exercir amb destreses activitats molt diverses en els diferents camps perofessionals, activitats que van des del maneig d’eines i utensilis fins a l’exercici eficaç de rols socials molt diferents en les diferents cultures.


La conductaintel·ligent es caracteritza per la flexibilitat, innovació i capacitat de transcendir la immdiatesa. Trets que es contraposen a les conductes automàtiques i instintives que depenen de l’estimulació present i repetitiva. Com indica Yela (1987), la intel·ligència possibilita anar més enllà de les solucions vàlides no sols de fet, sinó basades en la lògica i en la veritat. El pensament representa...