Via làctia



1.1 L’ àmbit del saber
El saber és un contacte amb la realitat, amb la finalitat de distingir-la i entendre-la. El saber és una aprehensió(captar intel·lectualment) de la realitat per mitjà de la qual aquesta queda fixada en un subjecte que la pot expressar, la pot transmetre a altres subjectes, la pot ordenar i la pot incorporar a un tradició.
Les fonts del saber són dues: els sentits ila raó.
Els sentits, ens proporcionen l’experiència bàsica i directa de les coses, però les dades sensibles sempre estan en un context teòric que ens les fa comprensibles i entenedores, la raó. Per tant sentits i raó funcionen sempre mesclats en qualsevol procés de coneixement humà.
Les formes i tipus de sabers els podem classificar de diferents maneres segons si ens centrem en l’objecte d’estudio amb la forma d’experiència que el genera:
Saber comú o ordinari - Saber filosòfic
Saber científic - Saber artístic
Saber tècnic - Saber religiós
El saber comú o ordinari: és un saber que es funda en l’experiència de la vida quotidiana. És un saber que no té pretensió de ser sistemàtic i que sovint està mesclat amb tot tipus deprejudicis.
El saber científic: és un saber sistemàtic, rigorós i crític. Utilitza mètodes concrets de treball i d’investigació. Els elements que el caracteritzen són l’experiència entesa com a experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat. Aquests dos elements configuren la metodologia científica que és una forma d’aprehendre la realitat que formula hipòtesis que espoden acceptar o rebutjar empíricament(experiència).
El saber tècnic: consisteix en saber com fer certes activitats. Persegueix el control i el domini del món. Actualment el saber tècnic i el científic mantenen una relació d’interacció.
El saber filosòfic: és el conjunt de perspectives des de les quals els pensadors han intentat aprehendre la realitat. Filosofar és pensar utilitzant la raóargumentar de manera crítica i rigorosa, per intentar entendre la realitat i el funcionament de la pròpia raó.
El saber artístic: com la literatura, cinema, poesia, arts plàstiques... són formes d’apropar-se a la realitat des de un punt de vista artístic i per tant, també ens proporciona un cert coneixement.
El saber religiós: tracta del saber sobre allò sagrat o diví. En són exemples les creencesreligioses, les manifestacions místiques...

1.2 El saber científic
Definició de ciència
Conjunt de coneixements i d’activitats destinades a assolir-los que es caracteritzen per la intersubjectivitat (objectiu) i a nivell pràctic per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
Diferències entre ciència i filosofia
Els dos elements que diferencien la ciència i la filosofiasón: la experiència entesa com a experimentació y l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.
La ciència, treballa amb experiments, que són activitats convenientment planificades amb ajuda de formules matemàtiques amb les quals volem descobrir com es comporten les coses.
La filosofia, no la podem considerar una ciència perquè tal com avui entenem la ciència el seus o afirmacionss’han de poder verificar o falsar empíricament.
Tant la ciència com la filosofia són sabers rigorosos, crítics i racionals.
Tipus de ciències
Podem distingir diferents tipus de ciències seguint diferents criteris:
1. Si ens fixem en el mètode ( la forma de treballar) distingirem ciències formals i ciències empíriques:
Ciències formal, no es refereixen a fets de l’experiència sino a la formadels raonaments i per tant treballen en entitats o realitats formals o abstractes. Ex: les matemàtiques, la lògica.
Ciències empíriques, basades en l’experiència. Ex: Física, biologia, història, economia...
2. Si ens fixem en l’objecte d’estudi (en allò que investiguem) distingim entre ciències naturals i ciències humanes i socials:
Ciències naturals, aquelles que estudien fenòmens,...