Vocabulari tema II

Margarita Juguera Vives

Vocabulari tema II CIÈNCIA I FILOSOFIA
Causa És l’objecte o el fet que precedeix i determina l’existència d’un altre. Aquest últim
s’anomena efecte.
Certesa Al terme certesa podem donar-li un sentit subjectiu i un sentit objectiu. Des del punt
de vista subjectiu, la certesa és un estat mental pel qual el subjecte afirma la veritat d’una
proposició sense cap dubte o temora equivocar-se. Des del punt de vista objectiu, la certesa és
el caràcter d’una proposició a la que se li concedeix el rang de veritat bé per la seua evidència
intuitiva o derivada de la demostració.
Ciència En llatí scientia procedeix del verb scire, que significa “saber”. En l’antiguitat ciència
i filosofia eren una mateixa cosa, la ciència era considerada un coneixement de las causes de
lescoses. En la actualitat la ciència es considera un mode de coneixement que aspira a
descobrir i expressar amb llenguatge molt rigorós, sempre que siga possible matemàticament,
les lleis que governen la naturalesa.
Ciències empíriques Són les ciències els enunciats de les quals afirmen o neguen coses sobre
els fets que ocorren al món. Les ciències empíriques poden ser ciències naturals i cièncieshumanes.
Ciències formals Són aquelles els enunciats de les quals no afirmen ni neguen res sobre el
que passa o hi ha al món. La veritat dels enunciats de les ciències formals depén
exclusivament de la coherència lògica i la manca de contradicció.
Ciències humanes Són aquelles ciències que tenen com a objecte d’estudi l’ésser humà com a
individu, en societat i tot allò que és fruit de la seua dimensiócultural. Les ciències humanes
també s’anomenen ciències socials. Com que l’objecte d’estudi d’estes ciències és l’esser
humà, la possibilitat d’utilitzar la experimentación és molt baixa o nul·la en alguns casos.
Ciències naturals Són les ciències que estudien els fets naturals, utilitzen el mètode
experimental, també anomenat mètode hipotètic-deductiu, d’quí que es coneguen també com a
ciènciesexperimentals.
Coneixement És el resultat de què un subjecte aprehenga un objecte, fet, estat de coses,
relació causal etc. “Aprehendre” significa “copsar”, “agafar”, hem d’entendre-ho com que el
subjecte es fa una representació mental de l’objecte. Hem de tenir sempre present que el
coneixement científic ha de ser comunicable, per tant els conexiements científics s’ordenen en
un corpusd’enunciats dels que en tot moment hem de poder dir si són vertaders o falsos.
D’aquí la definició de coneixement científic de Richard P. Feynman en El placer de
descubrir. “El coneixement científic és un cos d’enunciats que té diversos graus d’incertesa.
Alguns són summament insegurs, alguns gairebé segurs, però cap és absolutament cert”. La
utilització del llenguatge matemàtic i per tant del raonamentdeductiu donen als enunciats
científics el caràcter de necessitat necessari que condueix a la certesa, però el caràcter
1

necessari es deriva precisament del fet que els enunciats matemàtics són buits de contingut,
seran els fets i el seu caràcter de contingència els que el dotaran de significat científic, però a
costa d’afergir-ne un grau important d’incertesa.
Contingent Procedeix del llatícontingens, participi de contingere: tocar, succeir. Es diu de tot
allò que es concep com no necessari, és a dir que pot ser o no ser. Els esdeveniments són
contingents, perquè poden produir-se o no.
Contrastar Comparar mostrar las diferències entre dues coses.
Demostració: Este terme és utilitzat en el sentit de “donar prova o proves d’alguna
cosa”. Podem donar prova d’alguna cosa d’una maneraargumentada o també apel·lant a
l’experiència, es tractaria per tant d’una demostració empírica. En el llenguatge no científic és
habitual utilitzar el terme en aquest sentit. En el context filosòfic, però, hem d’entendre
“demostrar” com a argumentació que
comença amb unes premisses certes a partir de les quals se fan deduccions fins arribar a una
conclusió. Són demostracions les argumentacions...