H. de l'art


Erectèon

1-FITXA TÈCNICA
Edifici: Erectèon
Autor: Mnèsicles (segle V a.C)
Cronologia: 421-405 a.C
Tipologia: Temple
Material: marbre del Pentèlic
Estil: Grec Clàssic
Localització: Acròpoli d’Atenes

BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Tot i que alguns autors pensen en Filocles com aarquitecte de l’obra, la construcció de l’Erectèon ha estat atribuïda majoritàriament a Mnèsicles, un arquitecte important de l’Atenes de Pèricles, autor també dels Propileus (437-432 a.C) de l’Acròpoli.
Es diu que, durant la construcció dels Propileus, el sostre va caure damunt Mnèsicles, que en va resultar tan malferit, que tothom el va donar per mort. No obstant això, la llegenda explica quel’arquitecte es va poder guarir miraculosament gràcies a una herba que la deessa Atena mostrà en somnis a Pèricles.

ANÀLISI FORMAL
Elements de suport i suportats
Els murs, les columnes jòniques i les famoses cariàtides són els elements de suport de l’Erectèon.
La columna jònica, a diferència de la dòrica, té base, un fust més esvelt i el seu capitell consta d’un coixinet ondulat que acaba en volutesque s’obren cap enfora i s’enrotllen suaument sobre el fust.
Les cariàtides del pòrtic, situades a la façana sud, fan la funció de columnes i sostenen l’arquitrau, però es diferencien de les anteriors perquè foren esculpides en forma de figures femenines.
A causa del desnivell del terreny sobre el qual va ser erigit el temple de l’Erectèon, la planta d’aquest és irregular i, com aconseqüència, la distribució dels elements suportats també ho és.
L’entaulament de l’edifici consta d’arquitrau, fris ( la decoració està animada amb relleus continus, molt allunyada de l’estil dels frisos del Partenó) i cornisa ( semblant a les de l’estil dòric). Damunt de l’entaulament s’alçava el frontó, amb el timpà i els acroteris respectius.

Espai exterior i interior
L’Erectèon fou erigit a la voradel penya-segat que limita l’Acròpolis d’Atenes pel Nord. L’edifici defuig el colossalisme i es caracteritza per la seva planta poc ortodoxa, fruit de les irregularitats topogràfiques i del fet que s’havien de respectar uns llocs de culte més antics, situats a diversos nivells.
L’estança central, orientada a llevant i que incloïa l’altar de culte a la deessa Atena, és precedida per un pòrtichexàstil ( de sis columnes de 6’58m d’alçada).
Aquest espai no es comunica amb els altres dos, col.locats darrere seu i dedicats l’un a Posidó i l’altre a Cècrops.
Al costat nord, a un nivell inferior, s’hi afegeix un pòrtic amb un sostre cassetonat recolzat en sis columnes jòniques (quatre frontals i una més a cada costat). Una porta conduïa des d’aquest espai a un recinte obert on hi devia haverla llegendària olivera d’Atena.
Al costat sud es troba el pòrtic presidit per la famosa tribuna de les Cariàtides, on hi ha l’escala que conduïa a la tomba de l’heroi Cècrops.
Actualment a aquestes figures femenines els manquen els braços, però en el seu moment lluïen braçalets i joies de gran bellesa i s’aguantaven les vestimentes amb les mans. Els plecs dels vestits, els cabells pentinats ambtrenes que els queien sobre l’espatlla i molts detalls plens de sensualitat demostren que les figures femenines de les cariàtides van ser esculpides amb gran naturalisme.

ESTIL
L’Erectèon és considerat un dels temples més complexos i refinats de l’arquitectura religiosa grega. Si se’l compara amb el Partenó, la primera cosa que sorprèn són les seves comparativament reduïdes dimensions i el seucaràcter poc unitari, en contraposició a la unitat, tan pròpia de l’arquitectura grega.
L’estil jònic de l’Erectèon mostra una evolució remarcable respecte al de l’època del Nike Àptera: les columnes són més primes, els entaulaments i els frontons s’alleugereixen i l’ornamentació plàstica es refina fins al punt que van utilitzar or en la decoració de les motllures.
El fris amb relleus és...