L’aprenentatge Per Imitació En El Llenguatge Infantil Parlar Als Infants Amb Llenguatge Infantilitzat En La Primera Infància.

L’APRENENTATGE PER IMITACIÓ EN EL LLENGUATGE INFANTIL
Parlar als infants amb llenguatge infantilitzat en la primera infància.

Erica Cabezuelo Ruiz

Estudiant de la Llicenciatura de Psicologia, Universitat Oberta de Catalunya



RESUM (ABSTRACT)

Sabem que la imitació és una mestre que acompanya l’infant en una etapa molt llarga de la seva vida i que mai acabem d’abandonar, així,veurem com aquesta intervé en els primers anys de vida: quan l’entorn familiar infantilitza el llenguatge i el tracte envers l’infant (1), quan l’actitud lingüística és pobre així com les expressions verbals i no verbals (comunicació) (2) o quan es tracta del fet contrari (3) seguint en el temps amb vídeos i anotacions les vivències de 30 famílies. L’estudi ha fet palès que en la primera infància sis’observen diferències en el llenguatge tot i no ser concloent pel desenvolupament lingüístic posterior, tanmateix aquesta imitació si afecta a l’expressivitat, al pla emocional, la identitat, la seguretat etc. conseqüentment del mateix estudi extraiem que la manera de rebre o no rebre llenguatge està directament relacionat amb altres àrees del desenvolupament.





INTRODUCCIÓ

Des de lateoria conductista, BF. Skinner argumenta que els infants adquireixen el llenguatge mitjançant un procés d’adaptació als estímuls externs que l’adult li proporciona de correcció i repetició en situacions comunicatives, per tant, hi ha un procés d’imitació per part de l’infant on associa les paraules a les situacions, objectes o accions i on l’adult, és el mestre i el mirall on l’infant trobarà lesrespostes en forma de paraules a les seves necessitats. D’aquí que es qüestioni si les famílies (pare i mare) que utilitzen envers l’infant (fins 3 anys) un tipus de llenguatge infantilitzat (1) on la construcció gramatical és molt bàsica (Subjecte+verb+predicat, sense complements i fent omissions, ex: “el nen vol aigua?”, “no mal”, “anem carrer”) i s’adrecen a ell utilitzant les paraules que diul’infant de forma no correcte, sense corregir-lo ni proposar-li noves paraules –condicionament operant- (ex: “vols mam?” –referint-se a l’aigua- “a pete et cau?” –referint-se al xumet) condicionen el seu ritme en l’adquisició de nou vocabulari, d’expressions i de comprensió.

L’estudi que portarem a terme constatarà que en el període de la primera infància (fins aproximadament els 4 anys) si hi hauna clara influència en aspectes lingüístics depenent de com sigui l’ambient i el que l’infant pugui, conseqüentment, imitar ja que el seu vocabulari serà més pobre, no atendrà a varies ordres seguides i la comprensió d’un raonament o conversa més complexa li suposarà dificultats entre d’altres. També veurem com aquests aspectes van desapareixent a mesura que l’ambient social de l’infant s’amplia ientra a l’escola. Cal fer esment de la teoria conductista en la importància que donen a la influència de l’ambient per l’aprenentatge d’aspectes pragmàtics, semàntics i gramaticals.

Les primeres imitacions es donen en l’infant en l’etapa prelingüística abans de l’aparició del balbuceig, on el nadó observa l’adult i imita gestos, moviments i espera un apropament de l’altre (“Imitacióneonatal”, Meltzoff). En aquest període, si els pares creuen que el nadó no entén res i no es comuniquen amb ell (de forma expressiva, gestual, verbal etc.), aquesta primera imitació no es portarà a terme. Si aquesta conducta per part dels pares es dona en tota la fase prelingüística el nadó es perdrà moments d’atenció i acció conjunta on mitjançant jocs i interaccions anirà construint la intenciócomunicativa.

És aquesta part, la intenció comunicativa, la que “s’apren” observant i vivint-la, és a dir, si em parlen, escoltaré, si em diuen, voldré dir, si m’escolten, aprendré a escoltar i a interessar-me, si m’expliquen i m’agrada i també voldré dir, si gaudeixo mentre em canten, voldré cantar, si tenen coses a dir-me, tindré coses a dir-li’s...

Aquest fet pot endarrerir l’aparició de...