L'Estat Estètic En El Disseny En Premsa
El concepte d’Estat Estètic ve condicional per tres elements: la preferència, la visualitat i la llegibilitat.
Començarem per la primera: si observem dues pàgines de dos diaris diferents que donin una mateixa informació, sentirem predilecció per una més que per l’altre. Això és causa del diferent tractament dels elements gràfics en cadascuna. A partird’això, podem dir que el lector té preferència per una determinada pàgina, i no una altra, per la influència que el tractament gràfic té sobre aquest. Per tal d’aclarir idees, agafarem la definició de preferència que ens dóna Daniel Tena quan diu: “la preferència és l’elecció de determinats elements gràfics, o de determinades pàgines, o de determinades publicacions, que estan en competència, i entreles quals el lector ha de mirar uns en detriment d’uns altres”. Aquesta reacció és resultat d’unes percepcions que rep el lector de la pàgina, dels elements gràfics que hi apareixen. Aquestes percepcions són l’Estat Estètic. Ens preguntem, doncs, la relació entre el tema que estem tractant, l’Estat Estètic, i les preferències d’un receptor. Doncs bé, l’Estat Estètic és l’enllaç que hi ha entre lacomposició i el fenomen perceptiu que produeix (Tena, 2005: 47). Enllaçarem aquest concepte amb la influencia que tenen els tractaments gràfics sobre la jerarquia o ordre d’importància entre els continguts; com s’aconsegueix? Està clar que l’ordre o jerarquia dels elements dins d’una pàgina serà d’una manera, i no d’una altra, segons les prioritats de l’emissor. Relacionarem l’ordre amb lacomplexitat, per què quedi clar: si podem dir que la jerarquia d’una pàgina és correcte, significa que el grau de complexitat és baix; pel contrari, si la pàgina no mostra una clara jerarquia, la complexitat estructural és més alta (Tena, 2005: 51). En resum, la jerarquia d’una pàgina va segons els interessos de l’emissor que, utilitzant d’una manera determinada els elements gràfics, fa que la visualitatde la pàgina sigui poc complexa i atractiva per tal de que el lector decideixi quin és l’element de la pàgina que prefereix. Per tant, si havíem dit que el receptor té preferències segons els elements gràfics, concloem que l’emissor aconsegueix fer-lo anar pel camí que aquest vol.
Això ens porta al següent pas: la visualitat. Encara no tenim una idea clara d’allò que fa que el lector tingui unapercepció, un estímul que li permet adoptar una actitud o una altra. Amb la simple visualització d’una pàgina el receptor ja entre en contacte amb els elements gràfics, els quals, com ja hem dit, estan ordenats jeràrquicament. Gràcies a la capacitat gràfica de l’element, el lector se sent atret en vers aquest. Això ens porta al text de Daniel Tena, on diu que el terme més adequat és...
Regístrate para leer el documento completo.