La transformació econòmica i demogràfica europea
Páginas: 19 (4561 palabras)
Publicado: 27 de mayo de 2014
La transformació econòmica i demogràfica europea
El segle XVIII fou una època d'expansió econòmica. Després de les llargues guerres del segle anterior (guerra dels Trenta Anys), el Tractat d'Utrecht (1713) va encetar un període de relatiu equilibri internacional, en què es van generalitzar l'activitat diplomàtica i els sistemes d'aliances.
La població va augmentar considerablement: entreel 1650 i el 1800 Europa va passar de 100 a 200 milions d'habitants. Aquest creixement demogràfic va ser causa i conseqüència de la renovació econòmica.
El volum de les transaccions comercials va créixer, les comunicacions eren més fàcils gràcies a la construcció de xarxes viàries, de canals i de carreteres. A més, va augmentar la producció agrícola i manufacturera, i des del 1730 un moviment depuja de preus va incrementar els guanys dels propietaris.
El capitalisme comercial
El mercantilisme del segle XVII tenia per objectius el desenvolupament de la producció interior, la potenciació del comerç i la protecció de les economies estatals davant les exteriors. Les monarquies europees van continuar aquesta política al segle XVIII, però amb matisos:
Regne de la Gran Bretanya iels Províncies Unides van permetre una major llibertat als interessos privats deguts a les condicions creades al segle anterior (revolucions polítiques, inicis del liberalisme econòmic, lideratge en el control de les rutes comercials…).
A la resta de l'Europa continental la intervenció de l'Estat va ser molt més directa. Seguint aquesta política, els governs van propiciar noves manufactures pertal d'assolir més alts nivells de producció. La importància de la manufactura es troba en la introducció d'una nova organització del treball, encara que continuava essent fortament manual. Aquesta manufactura serà un graó essencial en la transició de la producció domèstica a la fabril.
El comerç colonial al segle XVIII és important: la demanda de béns de consum augmentava a l'interior delsestats a mesura que s'incrementava la població, però aquest increment hauria estat molt limitat sense els mercats exteriors. Al segle XVIII els mercats colonials es van eixamplar cap a Àsia, Àfrica i Amèrica, i es van establir relacions permanents i estables amb les metròpolis.
Els països europeus intercanviaven productes manufacturats per matèries primeres de les colònies. A la llarga significàla subordinació de les colònies a les metròpolis i, entre aquestes, el Regne de la Gran Bretanya ocupava el primer lloc car dominava la ruta de Calcuta a Canton i, alhora, monopolitzava el comerç del te. El Regne de França es va assegurar el segon lloc, mentre els Províncies Unides, amb menor potencial productiu, van passar a un tercer lloc. A la península ibèrica, els dos Estats van afermar elsseus imperis colonials.
Tot plegat configurà nous ports i noves rutes comercials. El comerç d'esclaus continuava (amb més de sis milions de negres africans venuts als plantadors americans), i es desenvolupava el comerç amb l'Índia. Els neerlandesos dominaven Indonèsia i els europeus comerciaven amb la Xina i el Japó. Les Companyies comercials privades, o amb ajut estatal, estenien i asseguravenel domini de la metròpoli. Aquestes obtenien enormes beneficis de la venda d'objectes manufacturats amb primeres matèries obtingudes a les colònies. Era, doncs, un intercanvi desigual entre la metròpoli i la perifèria.
Estancament social
El fort impuls econòmic va impactar a la societat. Essencialment continuava essent estamental, però la burgesia va iniciar un gran ascens que la va dur areclamar el seu lloc en l'Estat. En conseqüència, la societat estamental de l'Antic Règim va entrar en crisi malgrat que la noblesa era encara el grup més poderós, amb majors privilegis i potser el més ric. La burgesia, en canvi, es veia afavorida per l'accelerat creixement de la població, l'augment dels preus i, per tant, la pèrdua de poder adquisitiu dels qui tenien rendes fixes, i l'augment dels...
El segle XVIII fou una època d'expansió econòmica. Després de les llargues guerres del segle anterior (guerra dels Trenta Anys), el Tractat d'Utrecht (1713) va encetar un període de relatiu equilibri internacional, en què es van generalitzar l'activitat diplomàtica i els sistemes d'aliances.
La població va augmentar considerablement: entreel 1650 i el 1800 Europa va passar de 100 a 200 milions d'habitants. Aquest creixement demogràfic va ser causa i conseqüència de la renovació econòmica.
El volum de les transaccions comercials va créixer, les comunicacions eren més fàcils gràcies a la construcció de xarxes viàries, de canals i de carreteres. A més, va augmentar la producció agrícola i manufacturera, i des del 1730 un moviment depuja de preus va incrementar els guanys dels propietaris.
El capitalisme comercial
El mercantilisme del segle XVII tenia per objectius el desenvolupament de la producció interior, la potenciació del comerç i la protecció de les economies estatals davant les exteriors. Les monarquies europees van continuar aquesta política al segle XVIII, però amb matisos:
Regne de la Gran Bretanya iels Províncies Unides van permetre una major llibertat als interessos privats deguts a les condicions creades al segle anterior (revolucions polítiques, inicis del liberalisme econòmic, lideratge en el control de les rutes comercials…).
A la resta de l'Europa continental la intervenció de l'Estat va ser molt més directa. Seguint aquesta política, els governs van propiciar noves manufactures pertal d'assolir més alts nivells de producció. La importància de la manufactura es troba en la introducció d'una nova organització del treball, encara que continuava essent fortament manual. Aquesta manufactura serà un graó essencial en la transició de la producció domèstica a la fabril.
El comerç colonial al segle XVIII és important: la demanda de béns de consum augmentava a l'interior delsestats a mesura que s'incrementava la població, però aquest increment hauria estat molt limitat sense els mercats exteriors. Al segle XVIII els mercats colonials es van eixamplar cap a Àsia, Àfrica i Amèrica, i es van establir relacions permanents i estables amb les metròpolis.
Els països europeus intercanviaven productes manufacturats per matèries primeres de les colònies. A la llarga significàla subordinació de les colònies a les metròpolis i, entre aquestes, el Regne de la Gran Bretanya ocupava el primer lloc car dominava la ruta de Calcuta a Canton i, alhora, monopolitzava el comerç del te. El Regne de França es va assegurar el segon lloc, mentre els Províncies Unides, amb menor potencial productiu, van passar a un tercer lloc. A la península ibèrica, els dos Estats van afermar elsseus imperis colonials.
Tot plegat configurà nous ports i noves rutes comercials. El comerç d'esclaus continuava (amb més de sis milions de negres africans venuts als plantadors americans), i es desenvolupava el comerç amb l'Índia. Els neerlandesos dominaven Indonèsia i els europeus comerciaven amb la Xina i el Japó. Les Companyies comercials privades, o amb ajut estatal, estenien i asseguravenel domini de la metròpoli. Aquestes obtenien enormes beneficis de la venda d'objectes manufacturats amb primeres matèries obtingudes a les colònies. Era, doncs, un intercanvi desigual entre la metròpoli i la perifèria.
Estancament social
El fort impuls econòmic va impactar a la societat. Essencialment continuava essent estamental, però la burgesia va iniciar un gran ascens que la va dur areclamar el seu lloc en l'Estat. En conseqüència, la societat estamental de l'Antic Règim va entrar en crisi malgrat que la noblesa era encara el grup més poderós, amb majors privilegis i potser el més ric. La burgesia, en canvi, es veia afavorida per l'accelerat creixement de la població, l'augment dels preus i, per tant, la pèrdua de poder adquisitiu dels qui tenien rendes fixes, i l'augment dels...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.