Ética a Nicòmac

Comentari de text d’Aristótil

2n Batxillerat “A”

Tornem ara a la nostra primera afirmació i, ja que tot coneixement i tota decisió del nostre esperit té necessàriament en compte un bé d’una classe determinada, expliquem quin és el bé que segons el nostre parer és objecte de la política, i per tant el bé suprem que podem perseguir en tots els actes de la nostra vida. La paraula que eldesigna és acceptada per tot el món. Tant el poble com les persones il·lustrades anomenen aquest bé suprem felicitat, i segons aquest comú parer viure bé, actuar bé és sinònim de ser feliç. Però en el que ja es divideixen les opinions és quant a la naturalesa i l’essència de la felicitat, i en aquest punt el poble està molt lluny del que opinen els savis. Uns la col·loquen en les coses visibles i queressalten als ulls, com el plaer, la riquesa, els honors; mentre que altres la col·loquen en una altra part. Afegiu a això que l’opinió d’un mateix individu varia moltes de vegades sobre aquest punt; malalt creu que la felicitat és la salut; pobre, que és la riquesa; o bé quan un té consciència de la seva ignorància, es limita a admirar els que parlen de la felicitat en termes pomposos, i dibuixend’ella una imatge superior a la que aquell s’havia fet.
El moment que visqué Aristòtil està marcat per l’imperi macedònic i la figura d’Alexandre el Gran. Felip II, conquerí tot Grècia. El seu fill Alexandre, conegut com “el Gran”, continuà amb el projecte patern i conquerí tot l’imperi Persa. El gran somni d’Alexandre era unificar i integrar totes les ètnies i cultures del seu gran imperi. Eldomini macedònic va tenir una series de conseqüències: La destrucció del sistema polític tradicional i la pèrdua de la independència de les polis gregues, la desconfiança en la política, el creixement de d’individualisme i l’aparició d’una visió més cosmopolita del món. Aquesta nova realitat, provocà un gran canvi en la manera de viure i de pensar dels grecs, Aristòtil respon, donant preferència ala investigació científica i, defensant, en el terreny de la política: La idea de la polis, la concepció de l’home com a ésser social per naturalesa i la política com l’art d’articular la convivència amb l’objectiu de la felicitat col·lectiva. Aristòtil rebé diferents influencies intel·lectuals en destacarem dues: La del seu mestre PLATÓ on aquest està d’acord amb ell en que el vertaderconeixement, la ciència, s’ha de centrar en l’essència. En canvi, no accepta el dualisme platònic ni el rebuig cap al coneixement sensible. I Els pensadors PRESOCRÀTICS on Aristòtil recuperà l’interès per l’estudi de la naturalesa com la recerca de l’ARKHÉ o el problema del canvi, i revisà les teories dels primers filòsofs.

En aquest text, Aristòtil ens parla sobre la felicitat. La felicitat esconsiderada per a ell un bé suprem, tota aspiració d’un individu es aconseguir la felicitat. No obstant això, també ens diu que hi ha una clara diferència del que es la felicitat per al poble i que es la felicitat per al savi,i que l’opinió d’un individu pot variar l’opinió d’un altre individu.
Com tot ésser natural, l’home tendeix a un fi, la seva autorealització, la seva perfecció, el seu bé suprem. Elfi de la vida humana és la felicitat. Aquest seria el bé suprem de l’home, la resta de bens, es subordinen a aquest com a mitjans per obtenir la tan preuada felicitat. Tothom està d’acord en identificar el bé suprem amb la felicitat. Però a l’hora de precisar en què consisteix la felicitat no hi ha acord, per a uns cal cercar-la en el plaer; per a altres en la riquesa; uns la veuen en l’honor ila glòria; altres en la saviesa. Aristòtil denúncia la insuficiència de la major part d’aquestes concepcions. La forma de vida feliç ha de ser aquella en que l’home desenvolupi les seves capacitats més específiques. El que diferencia a l’home de la resta d’animals és el “logos”, és a dir la raó i la paraula. L’home és segons la definició aristotèlica un “animal racional”. La més elevada felicitat...