10 anys d'FP a les illes balears

10 anys de Formació professional a les Illes Balears en dades
Introducció

Aquest article recull les xifres oficials dels que ha estat la formació professional a les Illes Balears en 10 anys (10 cursos). Com sempre, hi ha un cert desfasament entre el període de referència de les dades i la seva publicació . Per això el període escollit respon al recorregut que va entre el curs 2001-2002 ila darrera l’etapa que es correspon amb el curs 2010-2011.
Intentam aportar una visió clara, sense “l’alquímia” interessada en les estadístiques que dificulti la lectura i l’estudi de la realitat de la formació professional del sistema educatiu a les Illes Balears. Per tal de valorar l’aportació de persones qualificades a l’economia productiva en el nivells 2 i 3, declarats en la Llei dequalificacions professionals i formació professional, hem utilitzat les dades publicades per l’administració central, que estan a l’abast de tothom.
L’ordenació de la formació professional presenta una certa continuïtat que permet seguir, sense gaires distorsions, l’evolució del sistema a les Illes Balears. El període estudiat es correspon amb el moment de maduresa LOGSE i, a la vegada, l’entrada encompta gotes del sistema LOE.
Les dues referències bàsiques en l’article són: nombre d’alumnes matriculats per nivells i l’alumnat que finalitza els estudis. Hem determinat el global de l’aportació de qualificació al sistema productiu amb caràcter general i el potencial de partida, això ens permet fer una primera valoració sobre els resultats del sistema i el seu nivell d’èxit.
Senyalam latendència de les dades per tal d’identificar el patró que segueix la formació professional pel que fa a resultats i matrícula. A la vegada, posam sobre avís en dues qüestions: les necessitats de recursos humans qualificats1 per a la millora de la competitivitat i la productivitat de les empreses; al mateix temps que la imprescindible millora de la relació quantitativa entre els diferents nivells dequalificació professional per a l’organització del sistema productiu i la seva sostenibilitat, que pot estimular el creixement de la demanda d’ocupació qualificada en tots els nivells inclosos els universitaris.
Què falta? La resta de formació professional2 que aporta qualificació en l’espai dels nivells 2 i 3, especialment la gestionada per l’Administració de treball. El cas del programes basats enel nivell 1 de qualificació, per les seves característiques i l’encaix en el sistema productiu, mereixem un tractament diferenciat.


Marc legislatiu i desenvolupament
En el curs 2001-2002, amb la liquidació de la Llei del 19703, s’acaba una etapa molt llarga de la formació professional i, d’alguna forma, s’inaugura una nova etapa que comença amb el pla experimental i continua amb la plenaimplantació del model derivat de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'Octubre i del Reial decret 676/1993, de 7 de maig, pel qual s'estableixen directrius generals sobre els títols i els corresponents ensenyaments mínims de formació professional desenvolupant la llei anterior.
Comença aquí una llarga transició amb no poques contradiccions entre els ministeris de treball i d’educació, que a la llarg deltemps han demostrat que els interessos corporatius i el control dels pressuposts, estaven per damunt de les necessitats de la societat en general i de l’economia en particular. Tot això, amb independència del color del partit governant, i sempre ben recolzats pels agents social en espera de quina part d’aquests pressuposts anirien a parar a les seves mans.
El Consell de Ministres de 5 de març de1993 va aprovar el Primer Programa Nacional de Formació Professional, el seu objectiu fonamental era la renovació de la formació professional, i d’alguna forma la creació d’un marc comú per a tota la formació professional, objectiu dilatat en el temps i que no troba solució fins a la Llei Orgànica de les Qualificacions i la Formació Professional.
Dos anys després de l’aprovació del primer...