102124 150483 1 PB 1

108

SUDOrtS vol. 6,núm. l . o. 108-1 10, orirnavera de 2002

Elogi de la feblesa
Alexandre Jollien
Barcelona: La Magrana, 2001
Emili Teixidor

El llibre és, segons els editors, un relatautobiografic. El relat &una vida qualificacla de singular i sorprenent perque l'autor, Alexandre Iollien, és un jove amb
paralisi cerebral inicialment destinat a treballs per a
discapacitats pero que gracies alseu esforc acaba estudiant filosofia a la universitat. ~Uxí,aquesta autobiografia en forma dialogada s'inscriu en certa manera en
el genere tan de moda dels llibres d'autoajuda, corn serien El consolde lafilosofia d'Alain de Botton o Menys
Prozac i més Plató, o bé en obres classiques corn les
dels estoics, entre les quals les Meditacions de Marc
Aureli, que han sabut treure de la filosofia elsaspectes
rnés populars per convertir-la o fins i tot reduir-la a una
moral inspiradora de normes de conducta practica.
Són obres amb més praxi que teoria, amb més phisis
que logos.
La maxima queresumiria aquests textos seria la
que aconsella que «lamiilor formia de dir 6s fer)).A través d'anecdotes explicades al seu interlocutor Socrates, l'autor explica primer corn la pedagogia normal no
liserveix per tal corn el món de la normalitat és ple, segons ell, de aganduls, desmotiva1.s i rutinaris)),per refiar-se de les experikncies de la vida, del sofriment i de
l'esforc. De bon comencament,l'autor qüestiona la
distinció entre normal i anormal, ,perbé que al final del
llibre la línia que separa els dos camps queda clara nornés pel que fa a la discapacitat física.
Aquesta reducció a la practicafa que el llibre pequi
sovint de simplificacions un pkl asbusives,corn és l'encomanar-se sovint a Nietzche o a Sartre i Aristbril, per
quedar-se en una cita i portar le^ aigües cap al molí
delsestímuls pedagbgics. Ara bti, el llibre funciona
contra la ganduleria mental d'allyns encarregats de
tallers ocupacionais, contra les etiquetes facils aplicades per alguns psicblegs, contra la burocracia...