44444

LLENGUA I SOCIETAT
El predomini durant dècades de les teories idealitzadores en lingüística semblava haver provocat
l’oblit del fet elemental que el llenguatge ocorre en la interacció humana. Tot ila definició saussureana de la langue com a fenomen social, cap altre dels postulats estructuralistes no conduïa a
l’estudi de les relacions entre llengua i societat. Al contrari, la sevainsistència sobre l’autonomia de
la lingüística va desviar completament l’interés cap a altres qüestions. I, de fet, no solament existeixen unes relacions entre ambdós sistemes, sinó que el comportamentlingüístic forma part dels
comportaments socials.
Al 1953 va aparéixer Llengües en contacte de U. Weinreich, amb una afirmació de capital importància que trastocava la visió clàssicament assumida per lalingüística:
Malgrat la importància i la freqüència de les situacions plurilingües, hi ha una tendència habitual, fins i
tot entre els lingüistes, a considerar l’unilingüisme com la regla i elplurilingüisme com una cosa excepcional. [...] Però les convencions metodològiques temporals d’una ciència en la seva infància (la lingüística) no ens han de fer perdre de vista el fet que milions d’individus, ipotser la majoria de les persones
sobre la terra, adquireixen el control de més d’un sistema lingüístic durant la seva vida i l’utilitzen segons les necessitats del moment [...], és a dir, s’adaptena normes diferents en contextos diferents.

Aquestes paraules són fins i tot estadísticament certes, si tenim en compte la situació de molts estats
europeus on durant anys ha representat que hi hahavia només una llengua, i encara més a continents com Àfrica i Oceania, on bona part de la població coneix i usa diverses llengües. D’altra banda, el fenomen de base és idèntic per a qui domina dosidiomes que per a qui maneja varietats del
mateix idioma (castellà estàndard i andalús, francès científic i francés col·loquial, etc.). De l’obra de
Weinreich, n’han resultat un bon nombre...