AC3

Alèxia superficial:
És una alèxia que presenta alteració a la via lèxica. El pacient pot llegir qualsevol paraula d’alta o baixa freqüència, sempre que sigui regular i també podrà llegir lespseudoparaules, però no podrà llegir les paraules irregulars que no s’ajustin a les regles de conversió grafema-fonema. Tenen dificultats per distingir els significats de les paraules homòfones, ja querecuperen el so però no es suficient per discriminar al significat a que es refereix . El tipus d’errors son regularitzacions ja que tracten d’aplicar les regles grafema-fonema a les paraules irregulars.Com per exemple diuen /ollibood/ per /jolibud/.
Podem distingir tres variants diferents d’alèxies superficials:
Alexia superficial d’input ( lesió lèxic-visual). Els pacients llegeixen malament lesparaules irregulars i no les reconeixen. Tenen dificultats en la decisió lèxica per tant decidir si una paraula es real o inventada.
Alèxia superficial central (semàntica). Fan be la tasca de decisiólèxica però no entenen el significat de les paraules, si més no, les irregulars. Els pacients poden llegir en veu alta les paraules perquè llegeixen a través d’una ruta fonològica però no entenen el quellegeixen i regularitzen les paraules irregulars.
Alèxia superficial d’output (lèxic-fonològica). Els pacients reconeixen les paraules irregulars i entenen els seu significa, però al llegir-les enveu alta les regularitzen.
Els estímuls per a fer un diagnòstic d’una alèxia superficial podrien ser els següents:

Prova de Boston. Amb la prova de Boston podríem diagnosticar la presencia i el tipusde quadre afàsic que presenta el pacient, i podríem localitzar les inferències sobre la localització cerebral. Podríem avaluar el nivell de rendiment al llarg d’un ample rang, tant per la determinacióinicial com per la detecció de canvi. A més es podrien avaluar globalment les dificultats i possibilitats del pacient en totes les àrees del llenguatge com a guia pel tractament.
Exemples podrien...