Activitatstrobadors4

 

LLENGUA I LITERATURA CATALANA                                     1r BATXILLERAT 
UNITAT 1. ACTIVITATS DE LÍRICA TROBADORESCA 
 
 
1.  Llegeix  aquest  fragment   de  poema  del  trobador  Peire  Rogier  i,  després,  contesta  les 
qüestions: 
 
Res en mon vers no pot fallir  
quan de midons emprenc el cant.  
Com li diria res mesquí? 
Jamai ningú no és barroer 
Torna cortès qui era vilà. Doncs si el que dic val prou,  
serà perquè ho aprenc  
d'ella talment.  
 
Res no cogito ni sé dir, 
res no desitjo ni vull tant 
com pensar com la puc servir 
 i el que ella vol com ho faré.  
Per res més no sóc anhelós 
i he de fer allò que li plaurà  
car tot quant faig m'honorarà  
si és per amor d'ella talment. 
 
a. Analitza la mètrica i la rima 
b. Com s'anomenen les estrofes? c. Digues de quin tipus de subgènere trobadoresc es tracta i justifica la resposta.  
e. Com és descrita la dama? 
f. Quins efectes té sobre el trobador el desig de cantar la seva amada? 
g. Quina actitud adopta Peire Rogier davant la dama? 
 
 
 
 
 
 
1 

2. Relaciona els fragments següents amb el gènere corresponent 
 
Marquès, qui de vós es fia, 
ni té amor ni companyia; li cal guardar­se de vós allí on vagi: q 
ue hi vingui de clar dia, 
però de nit de cap manera. 
¡Ai, Marquès, Marquès, Marquès, s 
ou farcit i ple d’engany!  
BERGUEDÀ de, Guillem 

 
 
Bon companyó,  
cante més enllà del portell  
No dormiu més,  
que ja sento l’ocell 
que cerca el dia  
volant pel boscatge. 
¡Ai, si el gelós  
us venia a fer ultratge!
¡I adés serà l’alba! 

 
 
BORNELL de, Girault 

 
Entre Lleida i Bellvís Prop d’un riu,  
entre dos jardins  
Estaven una pastoreta 
I un pastor,  
vestit de terlis,  
Que jeien entre flors de lis,  
Besant­se damunt l’herbeta.  
GIRONA de, Cerverí 

 
 
 
Dama, amb vós la Jovença hem sebollit,  
I tot el Goig perdut i soterrat. 
Tothom amb vós se sentia salvat, 
que salut donàveu i delit. 
 
PEGHILLAN de, Aimeric 

 
2 

 
Jo conec els qui han servit  
en secret i arterament més d'un consell malvolent  
per tal que es facen cabal les dames,  
quan diuen mal del cantar dels trobadors,  
de l'Amor bons valedors.  
MIRAVAL de, Ramon 

 
Ai las, ¿per què ulls tindré 
si no veig què és el meu bé? 
Ara que l'estiu s'agença 
amb fulles i flors d'olor, 
puix midons té complaença 
del meu cant festejador 
si és un cant sense solença,  
cantaré, bé que d'amor sóc mort, car l'ame sense fallença 
i poc tinc el seu favor. 
SORDEL 

 
3. Llegeix aquesta composició de  Bernat de VENTADORM i​
 contesta les qüestions: 
 
No és meravella si el meu cant  
val més que el de cap cantador,  
car al meu cor el guanya amor,  
i al seu poder, fidel roman. 
Cor, cos, saber i enteniment,  
coratge i força, jo hi he mes.  
Fora l’amor no m’atreu res,  
cap envit no m’és escaient. 
 Ben mort deu ser qui amor no 
entén o al cor no n’ha cap dolç sabor. 
Car, què val viure sens valor 
sinó per entristar la gent? 
Que Déu no em deixi viure,  
quan del desamor sentís el pes, 
o a midons no fos ben sotmès  
el meu amor sempre anhelant.
 
 
 
 
3 

 
De la més bella, sedejant 
i amb fe lleial cerco el favor.  
Ploro i sospiro. Quin temor  
m’esquinça d’estimar­la tant!  Què més puc fer si amor m’encén  
i d’aquest càrcer on sóc pres, 
no en puc eixir, si no mercès 
A pietat que ella no sent? 
 
D’aquesta amor sóc molt sofrent,  
però és tan dolç el seu sabor 
que cent cops moro de dolor 
i joiós revisc altres cent. 
El meu mal té molt bell semblant  
i val talment un bé palès, 
car si em fereix, em deixa il∙lès  
per a saber­lo anar servant. 
 
¡Ah, si pogués tot ver amant ser discernit de falsador, 
i el llausenger i el traïdor 
portessin banyes al davant! 
Tot l’or del món i tot l’argent, 
jo els donaria, ben desprès, 
si amb mi, que sóc d’amor corprès,  
midons volgués ser benevolent. 
 
Quan jo la veig, el meu turment 
em surt pels ulls i la color, 
car així tremo de paor 
com fa la fulla contra el vent. 
No tinc pas més seny que un infant,  ...