repàs subordinades

SUBORDINADES ADJECTIVES, SUBSTANTIVES DE RELATIU I SUBSTANTIVES
Tingueu en compte:
a. Les OSA exerceixen la funció de CN i, abans del nexe (pr.relatiu) tenen un nom, que és l’antecedent.
Ex: L’HIMNE que entonen té una lletra preciosa.
Delimitada l’OSA, la funció del pr. de rel. és la que faria el nom antecedent si es trobés, en el seu lloc, dins de la pròpia OSA:
Ex: [que entonen]  [entonenl’HIMNE]: funció = CD
Ex 2: L’HOME que desapareix cada tarda treballa per a mi.
[que treballa per a mi]  [l’HOME treballa per a mi]: funció= sj.
Ex 3: La FEINA de què t’oblides constantment no té complicació.
[de què t’oblides constantment]  [t’oblides constantment de la FEINA]: funció=Creg.
Ex 4: Aquest és el TREBALLADOR a qui vas oferir feina.
[a qui vas oferir feina]  [vas oferir feina alTREBALLADOR]
Ex 5: La SALA en què estudies fa olor d’anís.
[en què estudies]  [estudies en la SALA]: funció: CCLL.

b. Pel que fa a l’ús del pronom de relatiu, atenció als següents aspectes:
El que no és intercanviable per el qual, la quals, els quals, les quals excepte en oracions subordinades adjectives de tipus explicatiu, delimitades entre comes. Per tant, “l’home que veus és vidu” no podriaconvertir-se en “l’home el qual veus és vidu”.
Si el que va precedit de preposició, s’accentua i ES CANVIA PER QUI si l’antecedent és humà, factor que no s’ha de tenir en compte per a res si el que no porta la preposició en qüestió.
Ex: El manual en què penses m’encanta. Però: L’alumne en qui penses t’escolta sempre.
Quan el relatiu què / qui va precedit de preposició, sempre és intercanviable perel qual, la qual, els quals, les quals, precedits de la mateixa preposició.
Ex: La noia de qui t’has enamorat es diu Anna = La noia de la qual t’has enamorat es diu Anna
Encara en relació amb el cas en què el relatiu què / qui va precedit de preposició, es fonamental tenir present que, entre la preposició i el propi pronom, no hi poden posar cap article.
Ex: L’estratègia [en la què penses] fallaràmalament.
Ex: L’estratègia[en què penses] fallarà correcte.
El relatiu castellà “lo que” no es pot traduir com a “el que”, sinó com a cosa que o la qual cosa.
Ex: Te quiero, lo que me lleva a pedirte matrimonio.  T’estimo, cosa que / la qual cosa em porta a demanar-te matrimoni.
Per a traduir el “cuyo” del castellà, conegut com el “relatiu possessiu”, es tracta de col·locar en primer lloc elnom que el segueix en l’estructura castellana precedit del determinant que li correspon. A continuació, s’afegeix “del qual”, “de la qual”, “dels quals” o “de les quals” segons correspongui d’acord amb el gènere i el nombre.
Ex: el hombre [cuyo abrigo está sucio] no ha venido  L’home [l’abric del qual està brut] no ha vingut. La funció d’aquest pronom de relatiu és sempre CN.
c. Pel que fa a lessubordinades substantives de relatiu, tingues present que...
Les segueix introduint un pronom de relatiu, però el nom antecedent no és visible perquè es dóna per entès. L’oració subordinada, però, és fàcil de veure, en tant que el determinant que acompanyava el nom elidit encara hi és i, en contacte amb el pronom de relatiu, crida l’atenció i delata el tipus de subordinada.
Ex: OSA no m’agradala CAMISA que portes; OSS de rel no m’agrada la que portes.
Per saber la funció de l’ OSS de rel se l’ha de canviar per un SN senzill, tenint en compte que funciona com un nom i a fi de veure-la amb més facilitat:
Ex No m’agrada la [que portes]  no m’agrada [LA CLASSE]. Tant el SN “la classe” com OSS de rel [que portes] fan la funció de subjecte.
Ex 2 Et dono la [que em demanes]  Et dono la[LLIBRETA]. Tant el SN “la llibreta” com OSS de rel [que em demanes] fan la funció de CD.
El pronom de relatiu, al seu torn, segueix fent la mateixa funció que feia en l’OSA d’origen, quan l’antecedent encara estava explicitat. Per veure-la, hem d’imaginar un nom que pugui fer d’antecedent i fer el mateix procés que en les OSA per a veure la funció del relatiu.
EX: OSA “Et donaré EL TREBALL...