Adenoma I Sindrome De Cuhing

ADENOMA
Un adenoma és un tumor benigne que es desenvolupa en les cèl·lules secretores de revestiment d'una glàndula o teixit amb funció secretora. Quan forma masses quístiques voluminoses es diu cistoadenoma.
Les cèl·lules del adenoma poden conservar o no la seva funció secretora, i les cèl·lules que proliferen poden ser les del estroma de nutrició i sostén i no les glandulars. Els mésimportants son els de pròstata, colon, glàndula suprarrenal, tiroides, hipòfisi i fetge, entre altres.
L'adenoma de pròstata és una hipertrofia del teixit prostàtic que sofreixen el 90% dels homes a partir dels 50-55 anys. A poc a poc comprimeix i obstrueix la uretra obstaculitzant la micció, i arriba a requerir tractament quirúrgic en el 10% dels homes de 60-65 anys.
L'adenoma hipofisari acostuma a sersecretor, produint tant simptomes locals intracraneals com, sobre tot, alteracions hormonals greus: galactorrea (secreció látea fora de la gesticulació per excés d' ACTH.
L'adenoma de glàndules suprarrenals, si es secretor de cortisol, produeix un síndrome de Cushing per excès d'esteroides (obesitat, hipertensió, astènia, amenorrea, hirsutisme, diabetis, osteoporosis) i si secreta aldosteronaprodueix hiperaldonisme (hipopotasemia, hipertensió, astènia, poliúria).


La síndrome de Cushing (també anomenada hiperadrenocorticisme o hipercorticisme) és un trastorn hormonal (endocrí) causat pels alts nivells de cortisol (hipercortisolisme) a la sang. Això pot ser causat per prendre fàrmacs glucocorticoides o per tumors que produeixen l'hormona cortisol o corticotropina (ACTH). La malaltiade Cushing es refereix a una causa específica, un tumor no cancerós (adenoma) de la hipòfisi, que produeix grans quantitats de ACTH, que al seu torn eleva el cortisol. Pel general, es pot curar amb cirurgia.
La síndrome de Cushing no es limita als éssers humans i és també una condició relativament freqüent en els gossos domèstics i als cavalls. Va ser descrita pel doctor nord-americà HarveyCushing el 1932.
Classificació i etiologia

Hi ha diverses causes possibles de síndrome de Cushing. Les hormones que vénen de fora del cos es diuen exògenes; hormones que vénen de dins del cos es diuen endògenes.
El més comú és l'administració exògena de glucocorticoides prescrits pels metges per tractar altres malalties (l'anomenat síndrome de Cushing iatrogènic). Això pot ser un efecte deltractament amb esteroides d'una varietat de trastorns com l'asma i l'artritis reumatoide, o de la immunosupressió després d'un trasplantament d'òrgans. També és possible l'administració d'ACTH sintètica però és rar a causa del cost i la menor utilitat.
La síndrome de Cushing endogen és resultat d'algun trastorn del sistema del propi cos en la secreció de cortisol. Normalment, l'ACTH és alliberada perla hipòfisi quan sigui necessari per estimular l'alliberament de cortisol de les glàndules suprarenals.
En el Cushing hipofisari, un adenoma benigne de la hipòfisi secreta ACTH. Aquesta és també coneguda com a malaltia de Cushing i és responsable de 65% de la síndrome de Cushing endogen.
En el Cushing adrenal, l'excés de cortisol es produeix en els tumors de la glàndula suprarenal: hiperplàsiaglàndules suprarenals o glàndules adrenals amb hiperplàsia suprarenal nodular.
Finalment, els tumors fora de l'habitual sistema hipòfisi-suprarenal pot produir ACTH, que afecta les glàndules suprarenals. Aquesta etiologia final s'anomena Cushing ectòpic o síndrome de Cushing paraneoplàsic i s'observa en malalties com el càncer pulmonar de cèl·lules petites.
[modifica]Signes i símptomes

Elssímptomes inclouen l'augment de pes ràpid, especialment del tronc i la cara amb preservació de les extremitats (obesitat central). Un senyal comú és el creixement de les coixinets de greix al llarg de la clavícula i en la part posterior del coll (gepa de búfal) (coneguda com lipodistròfia) i una cara rodona i es diu en "lluna plena". Altres símptomes inclouen sudoració excessiva, telangièctasi...