Aixafem El Feixisme
Páginas: 8 (1887 palabras)
Publicado: 7 de octubre de 2011
Aixafem el feixisme
Fotoperiodisme
1.- Contingut de la imatge (anàlisis):
En aquesta fotografia veiem una composició de tres gran elements; en primer terme hi ha una espardenya catalana, en segon una esvàstica i per ultim uns panots del carrer. El peu que observem pertany a un mosso d'esquadra que feia de sentinella en una dependència pública i la creu va ser modelada per el propifotògraf.[1].
La composició des del nostre punt de vista, es que aquests tres elements estan enquadrats en un primer pla, fent així que ens centrem en la idea que vol mostrar l'autor. Es per això, que els tres elements comporten la totalitat de la fotografia. Entenem que la importància de la imatge es centra en l'acció del peu, del qual observem la intenció de trepitjar-la, això ens denota que teintenció de trencar-la. La esvàstica la veiem en segon pla, situada al terra, a la part inferior del peu, i creiem que vol donar-li un significat de inferioritat i menyspreu. Per ultim els panots del carrer tenen la importància de determinar el lloc on es crea l'acció.
El format és vertical, on hi veiem una clara línia de moviment descendent, és a dir, ens fa mirar la fotografia des de la partsuperior a la inferior, passant així per les diferents importàncies dels elements. La il·luminació que hi veiem és focal, ja que i podem veure que vol destacar els tres elements ben il·luminats, i vol treure protagonisme a la part superior dreta.
Com a anàlisi estètic n'extraiem que el autor volia representar clarament la veu del poble envers el feixisme, i que per aquest motiu a utilitzat aquestselements. Des del nostre punt de vista creiem que era una crida al poble perquè sortís al carrer a protestar contra les repressions del règim, i que creia fermament que si el poble s'unia es podia derrotar per això la creu està escardada. És a dir, interpretem que la creu està feta d'un material consistent i dur, que representa el gran poder del règim, i que les esquerdes simbolitzen els puntsfebles del règim[2].
2.- Autor:
Pere Català Pic (1889-1917);va néixer a Valls, i des de ben petit va quedar orfe de pare i mare, llavors va anar a viure a Barcelona on es va formar en els estudis primaris. Quan Pere tenia 17 anys va estar treballant en un banc, aquest va fer un sorteig d'una càmera de fotos, i en sortí guanyador. Quan ell acabava la jornada de treball, anava a casa del conegutfotògraf Areñas, i l'ajudava en les tasques de laboratori[3]. És quan comença la seva afició a la fotografia. Als inicis, es dedicava a treballar la fotografia en tres grans apartats: les fotos de naixement, les primeres comunions, i els casaments. Pere parlava amb els diferents capellans dels pobles per saber amb anterioritat les celebracions que s'anaven a fer i per així poder assistir-hi. Vaestar indirectament lligat amb el món artístic, ja que tenia amistats com Prats, arquitectes que formaven part del moviment GATCPAC o bé els de ADLAN els quals eren majoritàriament artistes, i personatges com Josep Lluis Sert, en el que posteriorment el seu fill Francesc Català Roca va treballar-hi professionalment[4].
Fou un escriptor, publicista i foto reporter català autodidacta, consideratel personatge més important de la fotografia avantguardista. Va viure a Catalunya on va conviure amb la guerra civil, i durant aquest període va ser cap de publicacions del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, on va realitzar tasques com dissenyat de revistes llibres i cartells. Per això criem que la relació entre la obra i la experiència viscuda durant aquell moment històric esfonamental. Pensem que amb aquesta foto vol reivindicar les repressions que va viure i va patir. Suposem que això fa que la fotografia presa te un enfoc molt subjectiu i directe, el qual vol donar un missatge clar i sense confusions ni diferents interpretacions[3].
El que caracteritza la obra creiem que és el moment sociocultural i polític en el qual va publicar-la, tenint en compte les grans...
Fotoperiodisme
1.- Contingut de la imatge (anàlisis):
En aquesta fotografia veiem una composició de tres gran elements; en primer terme hi ha una espardenya catalana, en segon una esvàstica i per ultim uns panots del carrer. El peu que observem pertany a un mosso d'esquadra que feia de sentinella en una dependència pública i la creu va ser modelada per el propifotògraf.[1].
La composició des del nostre punt de vista, es que aquests tres elements estan enquadrats en un primer pla, fent així que ens centrem en la idea que vol mostrar l'autor. Es per això, que els tres elements comporten la totalitat de la fotografia. Entenem que la importància de la imatge es centra en l'acció del peu, del qual observem la intenció de trepitjar-la, això ens denota que teintenció de trencar-la. La esvàstica la veiem en segon pla, situada al terra, a la part inferior del peu, i creiem que vol donar-li un significat de inferioritat i menyspreu. Per ultim els panots del carrer tenen la importància de determinar el lloc on es crea l'acció.
El format és vertical, on hi veiem una clara línia de moviment descendent, és a dir, ens fa mirar la fotografia des de la partsuperior a la inferior, passant així per les diferents importàncies dels elements. La il·luminació que hi veiem és focal, ja que i podem veure que vol destacar els tres elements ben il·luminats, i vol treure protagonisme a la part superior dreta.
Com a anàlisi estètic n'extraiem que el autor volia representar clarament la veu del poble envers el feixisme, i que per aquest motiu a utilitzat aquestselements. Des del nostre punt de vista creiem que era una crida al poble perquè sortís al carrer a protestar contra les repressions del règim, i que creia fermament que si el poble s'unia es podia derrotar per això la creu està escardada. És a dir, interpretem que la creu està feta d'un material consistent i dur, que representa el gran poder del règim, i que les esquerdes simbolitzen els puntsfebles del règim[2].
2.- Autor:
Pere Català Pic (1889-1917);va néixer a Valls, i des de ben petit va quedar orfe de pare i mare, llavors va anar a viure a Barcelona on es va formar en els estudis primaris. Quan Pere tenia 17 anys va estar treballant en un banc, aquest va fer un sorteig d'una càmera de fotos, i en sortí guanyador. Quan ell acabava la jornada de treball, anava a casa del conegutfotògraf Areñas, i l'ajudava en les tasques de laboratori[3]. És quan comença la seva afició a la fotografia. Als inicis, es dedicava a treballar la fotografia en tres grans apartats: les fotos de naixement, les primeres comunions, i els casaments. Pere parlava amb els diferents capellans dels pobles per saber amb anterioritat les celebracions que s'anaven a fer i per així poder assistir-hi. Vaestar indirectament lligat amb el món artístic, ja que tenia amistats com Prats, arquitectes que formaven part del moviment GATCPAC o bé els de ADLAN els quals eren majoritàriament artistes, i personatges com Josep Lluis Sert, en el que posteriorment el seu fill Francesc Català Roca va treballar-hi professionalment[4].
Fou un escriptor, publicista i foto reporter català autodidacta, consideratel personatge més important de la fotografia avantguardista. Va viure a Catalunya on va conviure amb la guerra civil, i durant aquest període va ser cap de publicacions del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, on va realitzar tasques com dissenyat de revistes llibres i cartells. Per això criem que la relació entre la obra i la experiència viscuda durant aquell moment històric esfonamental. Pensem que amb aquesta foto vol reivindicar les repressions que va viure i va patir. Suposem que això fa que la fotografia presa te un enfoc molt subjectiu i directe, el qual vol donar un missatge clar i sense confusions ni diferents interpretacions[3].
El que caracteritza la obra creiem que és el moment sociocultural i polític en el qual va publicar-la, tenint en compte les grans...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.