Algorisme De Suma De Comprovació De Fletcher
Páginas: 16 (3911 palabras)
Publicado: 27 de octubre de 2011
Algorisme de suma de comprovació de Fletcher
(Fletcher's checksum)
Autor: Carles Canals Gozálvez
Resum
La fixació de dades, en termes de preservació, intenta que un codi digital enviat entre dos punts d'enllaç no sigui alterat. Per verificar la fixació d'aquestes seqüències digitals s'utilitzen tecnologies digitals com les sumes de comprovació, els resums de missatges i les signaturesdigitals. La fixació de la informació generada per aquests mètodes de control, proporciona una bona prova per a la integritat i l'autenticitat dels codis binaris, els quals són essencials per aconseguir la confiança dels usuaris.
Per garantir-ne la confiança, per exemple, es pot generar una suma de comprovació, un resum de missatge o una signatura digital com a part del procés de verificaciódels continguts. Després, a intervals regulars i utilitzant el mateix algoritme, el mètode utilitzat pot regenerar uns valors, els quals seran compararats amb l'original. Si els valors són els mateixos posarà de manifest que no hi ha hagut una manipulació de la cadena digital. A més, hi ha molts factors en el cicle de vida de les dades digitals que introdueixen la possibilitat que hi hagi un canvino intencionat, com per exemple: la presentació, la recuperació, la migració o la transferència a altres mitjans de comunicació, la transmissió a través de la xarxa, o simplement el pas del temps.
Introducció
L‘algorisme de suma de comprovació de Fletcher respon a la necessitat de detecció i correcció d‘errors en la capa d‘enllaç del model OSI.
Primer de tot en la secció 1 es fa unasèrie de definicions de conceptes i mètodes lligats a la detecció i correcció d’errors, mentre que a la secció 2 s’explica l’algorisme de Fletcher. Finalment, a la secció 3 es fa una comparativa amb altres algoritmes rellevants en aquest camp.
Els diferents mètodes de fixació es fan servir de la mateixa manera: un valor és generat i guardat inicialment, després es torna a calcular i es compara ambl'original per garantir que l'objecte no ha canviat. Però, malgrat la seva semblança, tots els mètodes de fixació no són iguals. Tot i que s'utilitzen sovint indistintament les sumes de verificació, els resums de missatges i les signatures digitals són, en realitat, eines molt diferents.
Checksum
Una suma de verificació o checksum és una forma de control de redundància, una mesura moltsimple per a protegir la integritat de les dades per verificar que no hagin estat corrompudes. Està basat en algorismes de verificació mitjançant un codi generat i proporcionat per l'origen. En acabar la transferència, el codi origen ha de ser idèntic al codi destinació. Sovint és utilitzat tant per a comunicacions (internet, comunicació de dispositius, etc.) com per a dades emmagatzemades (arxiuscomprimits, discs portàtils, etc.). El procés consisteix a sumar cada un dels components bàsics d'un sistema (generalment cada byte) i emmagatzemar-ne el valor del resultat. Posteriorment es realitza el mateix procediment i es compara el resultat amb el valor emmagatzemat. Si ambdues sumes concorden, s'assumeix que les dades, probablement, no han estat danyades.
La forma més simple de checksum nodetecta certes corrupcions, particularment no es modificarà si es canvia l'ordre dels bytes de la informació, tampoc si s'agreguen o s'eliminen bytes de valor igual a zero o, fins i tot, si hi ha múltiples errors que es cancel·len els uns amb els altres. Per tot això, una suma de comprovació (checksum) és el sistema més senzill i menys segur de verificació de dades. Les sumes de comprovaciónormalment s'utilitzen en la detecció d'errors accidentals per cercar problemes en la transmissió i l'emmagatzematge de les dades. Alguns dels checksum més utilitzats són: CRC32, MD4, MD5 SHA1, SHA-256, SHA-384, SHA-512, ripemd-128, ripemd-160, HAVAL 256, TIGER 192, entre d'altres.
El cost de la capacitat per detectar més tipus d'errors augmenta juntament amb la complexitat de l'algoritme de...
(Fletcher's checksum)
Autor: Carles Canals Gozálvez
Resum
La fixació de dades, en termes de preservació, intenta que un codi digital enviat entre dos punts d'enllaç no sigui alterat. Per verificar la fixació d'aquestes seqüències digitals s'utilitzen tecnologies digitals com les sumes de comprovació, els resums de missatges i les signaturesdigitals. La fixació de la informació generada per aquests mètodes de control, proporciona una bona prova per a la integritat i l'autenticitat dels codis binaris, els quals són essencials per aconseguir la confiança dels usuaris.
Per garantir-ne la confiança, per exemple, es pot generar una suma de comprovació, un resum de missatge o una signatura digital com a part del procés de verificaciódels continguts. Després, a intervals regulars i utilitzant el mateix algoritme, el mètode utilitzat pot regenerar uns valors, els quals seran compararats amb l'original. Si els valors són els mateixos posarà de manifest que no hi ha hagut una manipulació de la cadena digital. A més, hi ha molts factors en el cicle de vida de les dades digitals que introdueixen la possibilitat que hi hagi un canvino intencionat, com per exemple: la presentació, la recuperació, la migració o la transferència a altres mitjans de comunicació, la transmissió a través de la xarxa, o simplement el pas del temps.
Introducció
L‘algorisme de suma de comprovació de Fletcher respon a la necessitat de detecció i correcció d‘errors en la capa d‘enllaç del model OSI.
Primer de tot en la secció 1 es fa unasèrie de definicions de conceptes i mètodes lligats a la detecció i correcció d’errors, mentre que a la secció 2 s’explica l’algorisme de Fletcher. Finalment, a la secció 3 es fa una comparativa amb altres algoritmes rellevants en aquest camp.
Els diferents mètodes de fixació es fan servir de la mateixa manera: un valor és generat i guardat inicialment, després es torna a calcular i es compara ambl'original per garantir que l'objecte no ha canviat. Però, malgrat la seva semblança, tots els mètodes de fixació no són iguals. Tot i que s'utilitzen sovint indistintament les sumes de verificació, els resums de missatges i les signatures digitals són, en realitat, eines molt diferents.
Checksum
Una suma de verificació o checksum és una forma de control de redundància, una mesura moltsimple per a protegir la integritat de les dades per verificar que no hagin estat corrompudes. Està basat en algorismes de verificació mitjançant un codi generat i proporcionat per l'origen. En acabar la transferència, el codi origen ha de ser idèntic al codi destinació. Sovint és utilitzat tant per a comunicacions (internet, comunicació de dispositius, etc.) com per a dades emmagatzemades (arxiuscomprimits, discs portàtils, etc.). El procés consisteix a sumar cada un dels components bàsics d'un sistema (generalment cada byte) i emmagatzemar-ne el valor del resultat. Posteriorment es realitza el mateix procediment i es compara el resultat amb el valor emmagatzemat. Si ambdues sumes concorden, s'assumeix que les dades, probablement, no han estat danyades.
La forma més simple de checksum nodetecta certes corrupcions, particularment no es modificarà si es canvia l'ordre dels bytes de la informació, tampoc si s'agreguen o s'eliminen bytes de valor igual a zero o, fins i tot, si hi ha múltiples errors que es cancel·len els uns amb els altres. Per tot això, una suma de comprovació (checksum) és el sistema més senzill i menys segur de verificació de dades. Les sumes de comprovaciónormalment s'utilitzen en la detecció d'errors accidentals per cercar problemes en la transmissió i l'emmagatzematge de les dades. Alguns dels checksum més utilitzats són: CRC32, MD4, MD5 SHA1, SHA-256, SHA-384, SHA-512, ripemd-128, ripemd-160, HAVAL 256, TIGER 192, entre d'altres.
El cost de la capacitat per detectar més tipus d'errors augmenta juntament amb la complexitat de l'algoritme de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.