Análisis de la televisión actual semiótica de la comunicación de masas

Treball pràctic semiòtica
de la comunicació de
masses
La televisió: Programació i egolatria


Introducció
Els canvis produïts a la televisió i a conseqüència d'ella durant els últims anys,
indueixen a pensar que aquest ha sigut un dels mitjans més revolucionaris a
nivell de comunicació. Des de les grans infraestructures que s'han creat , fins
les empreses millonaries donen tambéevidència de la seua importància. Tant
és així, que si pensem en la nostra vida ens n'adonem de que la televisió juga
un paper molt important, l'utilitzem per conèixer la realitat i entretindre’ns. Ens
influeix, marca patrons, dona status i fama, pautes de comportament, a més
prenem la informació que envia com a verdadera, ens creiem la realitat que
reflexa.
Les cadenes de televisió, empreses (públiques o privades) que transmeten els
continguts televisius, competeixen ja que com a tal busquen l'obtenció de
benefici, exceptuant la pública en alguns casos, un benefici que s'extrau
mitjançant la publicitat, la venda d'espais publicitaris durant les seues emissions
a empreses o organitzacions terceres ( tèxtils, alimentàries...). Així és, que per
poder obtenir un gran benefici, ésnecessari una gran audiència, ací és on
s'inicia el joc de la competència entre els Canals de TV. Aquesta audiència
elegeix una cadena basant-se en el contingut i la confiança que en ella
deposita, ja que es vol rebre una informació verdadera, ningú vol ser enganyat
escoltant mentides, a més de buscar una programació entretinguda i que
serveixi com a evasió del dia a dia .
La televisió se'nsenuncia, busca la nostra fidelitat i confiança, recerca entre els
continguts que poden agradar al públic receptor i els disposa en un flux
temporal, però com s'enuncia la televisió? De quina manera se'ns fan
presents? Com busquen la seua pròpia promoció? De quina forma intenten
atraure l'audiència? Com es programen els continguts per tant de fer-se amb
l'audiència? Fins a quin punt trobemcompetència a la programació i entre les
cadenes?

Canvis a la televisió
Per entendre el panorama de la televisió actual cal conèixer els canvis que en
aquesta s’han produït, el canvi de la paleotelevisió fins a la neotelevisió. Als
seus inicis, la televisió busca ser un instrument pedagògic, on el professional
de la Tv educa als telespectadors. Ara bé, aquest model es segueix fins a la
època dels80’, on la majoria de canals de Tv (sobretot a Europa) són de
propietat pública. En Espanya aquestes primeres emissions són les realitzades
per el govern franquista, amb les emissores TVE 1 primer (La primera) i La 2
posteriorment, amb la finalitat d’adoctrinar i difondre les glories aconseguides
durant la dictadura. Una televisió molt diferent a la actual, on es perseguia més
ser un mitjà dedifusió d’informació més discret, així ho podem veure en la
mancança de presentadors i un format d’imatges amb veu en off, més semblant
a un film que a un programa actual. Un exemple són els primers informatius, on
no apareixen reporters sinó que s’intenta ser una finestra a distància que ens
presenta la realitat.
Amb la mercantilització de la Tv, s’obri un nou panorama en l’entorn televisiu,apareixen les cadenes de propietat privada, augmentant de forma exponencial
el nombre d’aquestes, que més endavant es multiplicaria amb l’aparició de la
televisió digital. Naix així la neotelevisió, un model que busca més el benefici i
l’audiència que l’ensenyament, on moltes vegades no importa el banal que
puga arribar a ser un contingut mentre s’obtinguen uns índex d’audiència alts.
Caltenir present que el benefici dels grups televisius és aportat per la publicitat
de tercers mitjançant la venda d’espais per a anuncis durant les seves
emissions, una venda que ha tendit a la baixa i que es sent ja al pressupost de
programació dels principals grups audiovisuals, Antena3 i Telecinco.
En aquest nou model de fer televisió la cadena passa de ser una finestra que
ens mostra la...