Anabolisme i Catabolisme
Páginas: 31 (7691 palabras)
Publicado: 29 de marzo de 2013
TEMA 10.- EL METABOLISME CEL·LULAR. CATABOLISME
1. Característiques del metabolisme cel·lular.
El metabolisme cel·lular és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc a l'interior de les cèl·lules i que condueixen a la transformació d'unes biomolècules en altres a fi d'otindre matèria i energia per dur a termes les tres funcions vitals (nutrició, reproducció i relació).
Lesdiferents reaccions químiques del metabolisme s'anomenen vies metabòliques i les molècules que intervenen en aquest procés reben el nom de metabòlits.
Les substàncies finals d'una via metabòlica són els productes i el conjunt de petites vies metabòliques que enllacen entre si les grans vies s'anomena metabolisme intermediari.
1.1 Catabolisme i anabolisme
Catabolisme. És la transformació demolècules orgàniques complexes en altres més senzilles. En el procés s'allibera energia que s'emmagatzema en els enllaços fosfat de l'ATP
Anabolisme. És la síntesi de molècules orgàniques complexes a partir d'altres biomolècules més senzilles, per a la qual cosa es necessita energia, proporcionada pels enllaços fosfat de l'ATP.
CATABOLISME
1. Reaccions de degradació.
2. Reaccionsd'oxidació.
3. Alliberen energia.
4. A partir de mols substrats diferents es formen quasi sempre els mateixos productes, principalment diòxid de carboni, àcid piruvic i etanol.
5. És el conjunt de vies metabòliques convergents.
ANABOLISME
1. Són reaccions de síntesi.
2. Són reaccions de reducció.
3. Necessiten energia.
4. A partir d'uns pocs substrats es poden formar molts productes diferents.5. És un conjunt de vies metabòliques divergents.
Les molècules d'ATP poden procedir de reaccions catabòliques, de la fotosíntesi (en les algues, les plantes i els bacteris fotosintètics) o de la quimiosíntesi (en alguns tipus de bacteris).
Metabolits: aquelles molécules que participen en el metabolisme.
Cèl·lules autótrofes: prenen del medi nutrients inorgànics (aigüa, sals i CO2) persintetitzar els propis nutrients orgànics amb l'utilització de l'energia de la llum(fotoautotrofes), o la que s'allibera en certes reaccions químiques (quimioautotrofes).
Cèl·lules heterótrofes: prenen del medi nutrients orgànics procedents d'altres èssers vius.
1.2 Trifosfat d'adenosina (ATP)
El trifosfat d'adenosina o ATP és un nucleòtid que actua en el metabolisme com a molèculaenergètica. Emmagatzema i cedeix energia, gràcies als seus dos enllaços esterfosfòrics. Cada un d'aquests enllaços és capaç d'emmagatzemar 7,3 kcal/mol.
Quan s'hidrolitza, es trenca l'últim enllaç esterfosfòric per un procés de desfosforilació i es produeix difosfat d'adenosina o ADP i una molècula d'àcid fosfòric (H3PO4), i energia.
L'ADP també es susceptible de ser hidrolitzat. Entrencar-se l'altre enllaç esterfosfòric s'alliberen també 7,3 kcal/mol, es produeix monofosfat d'adenosina o AMP i una molpècula d'àcid fosfòric:
La síntesi d'ATP es pot realitzar de dues formes distintes:
Fosforilació a nivell de substrat. Gràcies a l'energia alliberada d'una biomolècula, en trencar-se algun dels enllaços rics en energia. La fosforilació es dóna, per exemple, en la glicòlisi ien el cicle de Krebs.
Reacció enzimàtica amb ATP-sintetases. A les crestes dels mitocondris i als tilacoides dels cloroplasts, aquests enzims sintetitzen ATP quan el seu interior és travessat per un flux de protons (H+).
L'ATP es considera la "moneda energètica" de la cèl·lula, perquè emmagatzema energia d'ús immediat.
Si l'energia no es necessita immediatament, la cèl·lula utilitzaaltres biomolècules capaces d'emmagatzemar molta més energia per gram, com:
Midó.
Glicogen.
Triglicèrids.
1.3 Tipus de metabolisme
Tots els éssers vius necessiten incorporar a les seues cèl·lules molts tipus diferents d'àtoms. Els més abundants són els de carboni, que formen l'esquelet de totes les biomolècules orgàniques. Segons la font de carboni, es poden distingir dos tipus de...
1. Característiques del metabolisme cel·lular.
El metabolisme cel·lular és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc a l'interior de les cèl·lules i que condueixen a la transformació d'unes biomolècules en altres a fi d'otindre matèria i energia per dur a termes les tres funcions vitals (nutrició, reproducció i relació).
Lesdiferents reaccions químiques del metabolisme s'anomenen vies metabòliques i les molècules que intervenen en aquest procés reben el nom de metabòlits.
Les substàncies finals d'una via metabòlica són els productes i el conjunt de petites vies metabòliques que enllacen entre si les grans vies s'anomena metabolisme intermediari.
1.1 Catabolisme i anabolisme
Catabolisme. És la transformació demolècules orgàniques complexes en altres més senzilles. En el procés s'allibera energia que s'emmagatzema en els enllaços fosfat de l'ATP
Anabolisme. És la síntesi de molècules orgàniques complexes a partir d'altres biomolècules més senzilles, per a la qual cosa es necessita energia, proporcionada pels enllaços fosfat de l'ATP.
CATABOLISME
1. Reaccions de degradació.
2. Reaccionsd'oxidació.
3. Alliberen energia.
4. A partir de mols substrats diferents es formen quasi sempre els mateixos productes, principalment diòxid de carboni, àcid piruvic i etanol.
5. És el conjunt de vies metabòliques convergents.
ANABOLISME
1. Són reaccions de síntesi.
2. Són reaccions de reducció.
3. Necessiten energia.
4. A partir d'uns pocs substrats es poden formar molts productes diferents.5. És un conjunt de vies metabòliques divergents.
Les molècules d'ATP poden procedir de reaccions catabòliques, de la fotosíntesi (en les algues, les plantes i els bacteris fotosintètics) o de la quimiosíntesi (en alguns tipus de bacteris).
Metabolits: aquelles molécules que participen en el metabolisme.
Cèl·lules autótrofes: prenen del medi nutrients inorgànics (aigüa, sals i CO2) persintetitzar els propis nutrients orgànics amb l'utilització de l'energia de la llum(fotoautotrofes), o la que s'allibera en certes reaccions químiques (quimioautotrofes).
Cèl·lules heterótrofes: prenen del medi nutrients orgànics procedents d'altres èssers vius.
1.2 Trifosfat d'adenosina (ATP)
El trifosfat d'adenosina o ATP és un nucleòtid que actua en el metabolisme com a molèculaenergètica. Emmagatzema i cedeix energia, gràcies als seus dos enllaços esterfosfòrics. Cada un d'aquests enllaços és capaç d'emmagatzemar 7,3 kcal/mol.
Quan s'hidrolitza, es trenca l'últim enllaç esterfosfòric per un procés de desfosforilació i es produeix difosfat d'adenosina o ADP i una molècula d'àcid fosfòric (H3PO4), i energia.
L'ADP també es susceptible de ser hidrolitzat. Entrencar-se l'altre enllaç esterfosfòric s'alliberen també 7,3 kcal/mol, es produeix monofosfat d'adenosina o AMP i una molpècula d'àcid fosfòric:
La síntesi d'ATP es pot realitzar de dues formes distintes:
Fosforilació a nivell de substrat. Gràcies a l'energia alliberada d'una biomolècula, en trencar-se algun dels enllaços rics en energia. La fosforilació es dóna, per exemple, en la glicòlisi ien el cicle de Krebs.
Reacció enzimàtica amb ATP-sintetases. A les crestes dels mitocondris i als tilacoides dels cloroplasts, aquests enzims sintetitzen ATP quan el seu interior és travessat per un flux de protons (H+).
L'ATP es considera la "moneda energètica" de la cèl·lula, perquè emmagatzema energia d'ús immediat.
Si l'energia no es necessita immediatament, la cèl·lula utilitzaaltres biomolècules capaces d'emmagatzemar molta més energia per gram, com:
Midó.
Glicogen.
Triglicèrids.
1.3 Tipus de metabolisme
Tots els éssers vius necessiten incorporar a les seues cèl·lules molts tipus diferents d'àtoms. Els més abundants són els de carboni, que formen l'esquelet de totes les biomolècules orgàniques. Segons la font de carboni, es poden distingir dos tipus de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.