Analisis De Mercado
Páginas: 6 (1460 palabras)
Publicado: 16 de noviembre de 2012
Anàlisis del sector
1. Situació del sector
El fenomen de l’envelliment de la població està produint demandes creixents pels sistemes de salut i serveis socials dels països i obliga a una distribució diferent dels recursos dels Estats.
En Espanya el procés d’envelliment de la població es producte de la baixa natalitat de la població, una de les més baixes del món, il’augment de l’esperança de vida. En l’actualitat les dones nascudes a Espanya estan entre les europees més velles, amb 84 anys , a Europa és de 79, els homes es situen en els 78 ,a Europa 71 anys.
Fenòmens com el baby boom dels anys 70 i la immigració, contribuiran a l’evolució de la piràmide poblacional en 2050, concentrant-se gran part de la població entre els majors de 65 anys. Aquest canvisuposarà un notable augment de la taxa de dependència. (Veure annex)[1]
PricewaterhouseCoopers en el seu estudi “Situació del Servicio de Atenció Residencial en Espanya” estima per a l’any 2010 una població de 1,2 milions de dependents a Espanya, això suposa una taxa de 27 persones dependents per cada mil habitants.
Un dels factors associats invariablement al envelliment és l’augmentde les persones en situació de dependència. Segons les estimacions realitzades en el Llibre blanc sobre la Atenció a les persones en situació de Dependència en España publicat en 2004 pel IMSERSO, la xifra de població dependent en Espanya en l’any 2010 es situaria al voltant de 1.246.429 persones dependents, el que suposa una taxa de 27 persones dependents per cada mil habitants. Això implica unincrement del 30 % respecte a les dades de 1999, que situaven el nombre de persones dependents en 959 milers de persones ( 25 per cada mil habitants.)
Segons les estimacions del Llibre blanc, en l’any 2010 el nombre de persones dependents amb dret de protecció es situaria en 642.180 persones. No obstant al principi del segons trimestre de 2010 ja existien 796.986 persones beneficiariesamb dret a prestació, un 24 % per sobre de les previsions.
La distribució del nombre de dependents per CCAA no és uniforme, i respon a factors tals com el volum de la població i el nombre de persones majors de 65 anys, amb taxes que varien entre el 2 % de les comunitats més joves com Melilla, Ceuta i Canàries fins el 3,4 % d’ Astúries o el 3.3 % de Galicia.
Lescomunitats de Catalunya, Andalusia i Madrid son les CCAA amb el major nombre dependents, amb una població estimada de dependents de 197.692, 196.182 i 155.565 respectivament en 2009. Únicament aquestes tres comunitats concentren el 45,6% del total de la població dependent a Espanya.
El percentatge de despesa en protecció social en Espanya és pràcticament constant en els últims anys,però en un lleuger ascens, situant-se en un 20 % del PIB en 2005. La despesa per càpita es situa en aquest any en els 4.775 € (en unitats de poder de compra) un 17 % major que l’any anterior però per sota de la mitja de UE (27 membres) que és de 6.087 €.
Amb aquest percentatge, Espanya es situa el lloc 15 en quan a la despesa en protecció social, encara es troba molt per sota de la mitjaeuropea. Cal destacar que en el 2004, abans de la segona ampliació de la Unió , Espanya era la penúltima en quan a la despesa en protecció social de la UE (15 membres).
Els ràtios de cobertura parlen per si mateixos: a Europa 18 de cada 100 persones majors de 65 anys reben atenció domiciliaria pública, en Espanya és tres de cada 100[2].
El 70 % de la despesa en protecciósocial a Espanya està destinada a la vellesa, supervivència i protecció de la salut.
Els països de la UE que més gasten en protecció social son Suècia, França i Dinamarca amb una xifra superior al 30 % del seu PIB. Mentre que els que menys gasten són les repúbliques Bàltiques (Estònia, Lituània, i Letònia, que destinen menys del 15 % a protecció social del seu PIB.
2. Evolució...
1. Situació del sector
El fenomen de l’envelliment de la població està produint demandes creixents pels sistemes de salut i serveis socials dels països i obliga a una distribució diferent dels recursos dels Estats.
En Espanya el procés d’envelliment de la població es producte de la baixa natalitat de la població, una de les més baixes del món, il’augment de l’esperança de vida. En l’actualitat les dones nascudes a Espanya estan entre les europees més velles, amb 84 anys , a Europa és de 79, els homes es situen en els 78 ,a Europa 71 anys.
Fenòmens com el baby boom dels anys 70 i la immigració, contribuiran a l’evolució de la piràmide poblacional en 2050, concentrant-se gran part de la població entre els majors de 65 anys. Aquest canvisuposarà un notable augment de la taxa de dependència. (Veure annex)[1]
PricewaterhouseCoopers en el seu estudi “Situació del Servicio de Atenció Residencial en Espanya” estima per a l’any 2010 una població de 1,2 milions de dependents a Espanya, això suposa una taxa de 27 persones dependents per cada mil habitants.
Un dels factors associats invariablement al envelliment és l’augmentde les persones en situació de dependència. Segons les estimacions realitzades en el Llibre blanc sobre la Atenció a les persones en situació de Dependència en España publicat en 2004 pel IMSERSO, la xifra de població dependent en Espanya en l’any 2010 es situaria al voltant de 1.246.429 persones dependents, el que suposa una taxa de 27 persones dependents per cada mil habitants. Això implica unincrement del 30 % respecte a les dades de 1999, que situaven el nombre de persones dependents en 959 milers de persones ( 25 per cada mil habitants.)
Segons les estimacions del Llibre blanc, en l’any 2010 el nombre de persones dependents amb dret de protecció es situaria en 642.180 persones. No obstant al principi del segons trimestre de 2010 ja existien 796.986 persones beneficiariesamb dret a prestació, un 24 % per sobre de les previsions.
La distribució del nombre de dependents per CCAA no és uniforme, i respon a factors tals com el volum de la població i el nombre de persones majors de 65 anys, amb taxes que varien entre el 2 % de les comunitats més joves com Melilla, Ceuta i Canàries fins el 3,4 % d’ Astúries o el 3.3 % de Galicia.
Lescomunitats de Catalunya, Andalusia i Madrid son les CCAA amb el major nombre dependents, amb una població estimada de dependents de 197.692, 196.182 i 155.565 respectivament en 2009. Únicament aquestes tres comunitats concentren el 45,6% del total de la població dependent a Espanya.
El percentatge de despesa en protecció social en Espanya és pràcticament constant en els últims anys,però en un lleuger ascens, situant-se en un 20 % del PIB en 2005. La despesa per càpita es situa en aquest any en els 4.775 € (en unitats de poder de compra) un 17 % major que l’any anterior però per sota de la mitja de UE (27 membres) que és de 6.087 €.
Amb aquest percentatge, Espanya es situa el lloc 15 en quan a la despesa en protecció social, encara es troba molt per sota de la mitjaeuropea. Cal destacar que en el 2004, abans de la segona ampliació de la Unió , Espanya era la penúltima en quan a la despesa en protecció social de la UE (15 membres).
Els ràtios de cobertura parlen per si mateixos: a Europa 18 de cada 100 persones majors de 65 anys reben atenció domiciliaria pública, en Espanya és tres de cada 100[2].
El 70 % de la despesa en protecciósocial a Espanya està destinada a la vellesa, supervivència i protecció de la salut.
Els països de la UE que més gasten en protecció social son Suècia, França i Dinamarca amb una xifra superior al 30 % del seu PIB. Mentre que els que menys gasten són les repúbliques Bàltiques (Estònia, Lituània, i Letònia, que destinen menys del 15 % a protecció social del seu PIB.
2. Evolució...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.