Antístenes

La defensa de la “riquesa interior” en Antístenes

Antístenes és considerat el fundador de l’escola cínica. Va néixer a Atenes i va viure entre el 450 i el 365 a.C. Va ser deixeble del sofistaGòrgies abans d’acostar-se a Sòcrates, amb el que va acabar simpatitzant molt i del que va adoptar una nova manera de viure, després reflexada en el cinisme. D’aquesta manera podem afirmar que l’escolacínica té una base d’ètica socràtica, és a dir, i a trets generals, que mira de cuidar l’ànima per sobre de totes les altres coses, que menysprea els béns en general per dedicar-se a una vida virtuosa imés aviat austera, que busca una saviesa pràctica més que teòrica i que posa en dubte les creences populars. Antístenes, tot i ésser considerat el precursor del pensament cínic, en comparació ambl’agresivitat de Diògenes, el cínic per excel·lència, la seva actitut va ser més aviat suau i no tan corresponent al terme kynikós .
De la mateixa manera que ho feia Sòcrates, Antístenes mai despreciava elsesdeveniments als que era convidat. Vestia amb roba vella i s’apartava de les riqueses materials, negant-se a menjar quan no tenia gana o a comprar quelcom car per molt bell que fos . No obstant, novivia en la misèria ni mendigava perquè continuava cobrant pels seus ensenyaments.

La defensa de la “riquesa interior” per Antístenes la podem trobar en el Banquet de Xenofont. En aquesta obra tenimen escena a Sòcrates, Càl·lias, Nicerat, Critóbulo, Licó, Autòlic, Antístenes, Càrmides i Hermògenes. Ja una mica avançada la conversa, Sòcrates proposa que cadascú d’ells digui allò del que se sentmés orgullós. La resposta d’Antístenes és “la riquesa”, i en preguntar-li per què, el filòsof comença a exposar les seves idees: “Porque creo, amigos, que las personas no tienen la riqueza y lapobreza en su casa, sino en sus almas ”. Aquí ja veiem el més interessant de la qüestió: la riquesa es troba en l’ànima i la fortuna és irrellevant, indiferent. Cap al final del seu discurs trobem...