Anàlisi Fílmica El Discreto Encanto De La Burguesía

Server Bonnín, Marina
Literatura i Cinema
16270295

Anàlisi fílmica El discreto encanto de la burguesía

Presentació del film
El discreto encanto de la burguesía (Le charme discret de la bourgeoisie en l’original) és un film
del director Luis Buñuel Portolés. La pel·lícula s’estrenà a França l’any 1972, i té una durada de
102 minuts.

Sinopsi argumental o de continguts
L’ambaixador de Miranda–Don Rafael Acosta–, els matrimonis Sénechal i Thévenot, i Florence
–la germana de la senyora Thévenot–, són un grup d’amics burgesos units pel tràfic de
drogues. El grup s’ha de reunir per sopar a casa dels Sénechal, però per una confusió amb el
dia acordat el senyor Sénechal acut a una altra cita. A partir d’aquest punt, els burgesos
provaran constantment de reunir-se per gaudir d’un àpat totsplegats. No obstant, durant tot
el film, aquests àpats es veuran interromputs per incidents totalment insòlits i singulars: alguns
són reals, altres originats pel subconscient dels protagonistes durant el seu son. D’aquests
incidents en deriva l’aparició d’altres personatges.
Destaca un bisbe que comença a treballar de jardiner pels Sénechal i s’afegeix a les reunions
del grup burgès. Explica que elsseus pares van ésser assassinats amb verí i mai va trobar-se al
culpable. Una camperola li demana que vagi a confessar un home sense sostre que està a punt
de morir. El pobre míser li confessa haver assassinat molts anys enrere els seus amos, que
casualment eren els pares del bisbe. El bisbe li dóna el perdó de Déu però quan està a punt de
marxar troba una escopeta i pega un tir al malalt.
Mereixenmenció les imatges dels protagonistes caminant per una carretera deserta, que
surten de tant en tant entre seqüències.

Biofilmografia crítica del director
Buñuel és reconegut com a cineasta de surrealisme, per la seva primera pel·lícula que va fer
conjuntament amb Salvador Dalí, Un chien andalou (França, 1929), una de les més
emblemàtiques de la seva filmografia. Va ser un èxit total i el fet deguanyar prestigi i fer-se
conegut entre els cercles d’art avantguardista van posar-li el camí fàcil per rodar la que seria la
següent pel·lícula: L’age d’or (França, 1930), considerada l’obra mestra del surrealisme i
prohibida a França i Espanya per pressions de grups d’inclinació política de dretes. No va tenir
gaire més sort en el seu següent projecte, apartat ja de la corrent surrealista, undocumental
finançat per un anarquista que mostrava la precarietat i misèria de la regió Las Hurdes

Server Bonnín, Marina
Literatura i Cinema
16270295
(Extremadura): Las Hurdes / Tierra sin pan (Espanya, 1932). Va ésser prohibit pel govern de
Lerroux per considerar-lo denigrant per Espanya.
Després d’això, hi ha un període de 10 anys durant els quals Buñuel no firma cap pel·lícula,
però participaen la seva producció. Constitueix així, juntament amb Ricardo María Urgoiti, una
companyia cinematogràfica comercial: Filmófono.
Amb la proposta de la realització d’un projecte que no va funcionar, Buñuel va arribar a Mèxic
el 1946 i allà cultivà 20 de les seves 32 pel·lícules, unes més comercials que altres, però el més
important és que Buñuel assoleix un reconeixement i un prestigi que li donenmés llibertat a
l’hora de crear. Val menció Los olvidados (1950), que en el Festival de Canes de 1951 va
obtenir el premi a millor direcció i el premi de la crítica internacional, fet que suposà el seu
redescobriment a Europa. Després de Susana (1951) s’inicia una etapa de “febril activitat” que
dura fins el rodatge de El ángel exterminador (1962). També Nazarín (1958), una de les obres
mésaclamades i celebrades de Buñuel que suposa l’inici de les seves pel·lícules religioses,
entre les quals hi trobem Viridiana (1961), Simón del desierto (1964) i La Voie Lacteé (1969). La
producció de Buñuel comença a disminuir (quant a ritme, no a qualitat) amb el rodatge a
França de Diario de una camarera (1963), amb la qual s’introduirà al cinema francès amb el
productor Serge Silberman i el...