Apunts

BLOC 1. PERSPECTIVA A LA SOCIOLOGIA
Normalment, per a un sociòleg cal saber primer qui parla abans del que diu, ja que cal saber posicionar-se en el seu lloc per arribar a entendre’l.
Gairebé sempre, quan un sociòleg parla parteix del que ja sap, del que coneix, al que denominem sentit comú.
CIÈNCIA I TRANSFORMACIÓ DE LA REALITAT
Erico Malatesta va dir: “La ciència és una arma que pot servir peral bé o per al mal; però ella mateixa ignora completament la idea del bé i del mal”.
D’aquí extraiem la idea del concepte de Megalomania. La megalomania afirma que la ciència és incapaç de dir-nos com haurien de ser les coses, i es limita a ajudar-nos a comprendre com són.
A partir d’aquest concepte, el sociòleg es planteja el següent dilema. “Com hem d’estudiar la sociologia?”. Podem dir doncs,que la sociologia es planteja de dos maneres diferents, de forma intel·lectual i científica.
Intel·lectual: Observa la sociologia i la explica a partir de:
A) La temptació del profetisme.
B) El vernís científic al sentit comú, la funció de l’intel·lectual.
C) El punt de vista crític, amb judicis.
Científic: Observa i explica la sociologia a partir de :
A) La observació.
B) Sense judicis,desencantador.
Sociòleg “is”; intel·lectual “ ought to be”.
Un cop tenim aquests coneixements, podem dir que la sociologia és una ciència, que no és pràctica, sinó una ciència sense més. És per aquest fet que fem un intent per comprendre la sociologia ( de manera útil o no ), des de:
La utilitat de la ciència.
La objectivitat de la ciència.
La objectivitat i la responsabilitat.
Problema social, problemasociològic.
Problema social, problema sociològic; no es tracta d’estudiar perquè funciona malament, sinó de saber com funciona...

Utilitat immediata:
OBJECTIVITAT:
Ingenuïtat positivista: cos de coneixement científic adquirit independentment de tots els valors. Influències (tradició, context social, personalitat):
Sense valoracions no hi ha ciència social.
Sense intentat controlar-les(consciència) tampoc.
Cal conèixer els valors per saber des d’on parteix
És una ciència perfectament integrada al funcionament de les societats modernes. Gran difusió de conceptes i anàlisis.
Representació:
La reducció dels sociòlegs als problemes socials
Problemes socials, problemes sociològic: no es tracta d’estudiar perquè funciona.
La sociologia és la interpretació de les dades de les enquestes.Enquestes d’opinió:
Creences:
Suposa que tothom té opinió de qualsevol cosa.
Consens en les preguntes que es plantegen
Totes les respostes volen dir el mateix (són iguals).
Coherència opinió personal
El “què” és més que el “com”, però també importa.
Una ciència incòmode, però no és una ciència com les altres discutides:
(Llibertat) Sembla desposseir els individus del seu lliure albiri.
(Ordre) Revelaveritats amagades sobre la lògica de les societats.
SEMINARIS:
Què és: és una nova manera de veure d’una nova societat. Ens mostra que està socialment condicionat. És una ciència difícil perquè sembla fàcil. És una forma de consciència. No és fàcil prendre consciència dels condicionaments socials perquè no es veuen.
Principi del determinisme: El que postula la sociologia és simplement que les fets queho anomena social estan sotmesos al principi de l’ordre i del determinisme universal, i per tant, són intel·ligibles.
Crítica a l’explicació per naturalesa humana: (l’odre no pot explicar la naturalesa humana).
Cas “homo economicus”: individu abstracte fabricat pels economistes al sh XIX que només té comportaments econòmicament racionals i que només obeeix al seus interessos (capitalistes).Contra la impossibilitat de les generalització (història):
Contra la història concebuda com el tractament de cada cas com un cas i sol o incomparable.
En un moment determinat i en una societat hi haurà una naturalesa determinada.
Sociologia “espontània” i sociologia “sabia”.
Inici (Bondier, sociologia de l’educació.
Diferència amb altres disciplines
Tenim (totes les persones) un sentit pràctic del...