Argument Laura A La Ciutat...

Als trenta anys, Tomàs Muntanyola, hereu ric de Comarquinal i «bon vivant», es casa amb Laura, una barcelonina que el té embriagat per la seva bellesa, joventut —té vint-i-quatre anys— i modernitat. Després del viatge de noces a Londres, París i Florència, el narrador els situa dalt del tren de camí cap a Comarquinal, una ciutat de l'interior situada a 70 quilòmetres de Barcelona. Tomàs esperaenlluernar els seus compatricis, mentre Laura veu culminats tots els seus somnis de grandesa de noia òrfena i sense dot.
Arriben a Comarquinal un dimecres de setembre cap al tard. Els tres primers dies, descrits amb detall, serveixen per presentar la ciutat, els seus personatges i l'anàlisi que aquests fan sobre Laura. Dona seductora, els homes la cobegen, mentre que, per la mateixa raó, les donesl'envegen secretament i blasmen el seu comportament desimbolt i els seus vestits atrevits. Teresa, en concret, germana gran de Tomàs i soltera de quaranta anys. veu amenaçat el seu domini domèstic mentre enveja la forastera per la seducció que exerceix sobre els homes, cosa que ella no ha conegut mai a causa d'una educació familiar i religiosa levítica i repressiva. Teresa esdevé el bastió de latradició familiar, davant un germà despreocupat que la ignora i tiranitza.
L'endemà, després d'un despertar idíl•lic —Laura toca el piano—, els nou casats passegen pels principals carrers de la ciutat i contemplen el camp. Sabem així el propòsit de Laura: transformar el seu marit, pagesot i groller, en un home culte i delicat que es preocupi per la bellesa i les arts. Al seu torn, Tomàs lipresenta alguns personatges i li explica les seves històries secretes. Hi destaca el clergat. El doctor Jaume Grau, capitular de la Seu, germà de la vídua Torroella i personatge de gran ascendència social, s'entén amb la mestressa d'una de les pastisseries de més anomenada de la plaça porxada, la Ramonebuls Carquinyolis. I mossèn Joan Serra, arqueòleg doctorat que està al càrrec del Museu Episcopal. Esprodueix la primera discussió de la parella quan Tomàs indica a la seva dona que s'aparti de mossèn Joan Serra perquè, segons el dir popular, s'aprofita de la gent tot recollint mobles vells de les masies, cosa que ha originat el sobrenom de mossèn Ferro Vell. Laura, en canvi, el troba culte i refinat i defensa la seva dedicació artística, que ha donat fama mundial al Museu de Comarquinal.
Elsegon dia van a dinar a casa de l'oncle Llibori Terra Negra, Nas de Rei per sobrenom. Es la presentació social més important, ja que l'oncle Llibori, conseller de Teresa, representa l'autoritat familiar. De fet, però, com en el cas del mateix Tomàs però per causes diverses, la fortuna li prové per circumstàncies familiars: va saber aprofitar la ineptitud del seu germà gran fins a convertir-se en elpropietari de les terres i altres béns del casal. El dinar posa de manifest el comportament provincià: l'ostentació mesquina de la riquesa (molt menjar i molta roba en els armaris) en un ambient enrarit, fosc i antiquat, i la libidinositat irrefrenable de l'oncle que s'ajup sota la taula per veure les cames de Laura. L'oncle Llibori, secundat pel canonge Grau, indica a Laura la seva posició familiari social. En el vessant domèstic, Laura hauria de seguir el model de Teresa —estalviadora, soferta i religiosa— i hauria d'acostumar-se a les infidelitats de Tomàs, naturals en els homes. En l'àmbit social li fan entendre que, de fet, ella és una òrfena sobrevinguda, sense ofici ni benefici. Aquest fet estableix un paral•lelisme amb Beatriu, la filla de l'hereu escampa, recollida per mor de lacaritat fraternal i tractada com una criada.
El narrador apunta que el tercer dia van a sopar a ca l'oncle Joanet i la seva germana Madrona, malalta de càncer, que l'endemà diumenge reben els familiars a casa i que l'altra setmana visiten les fin¬ques. Presentats els personatges i l'ambient, el temps cronològic esdevé psicològic. En el transcurs de tot un any, Laura no sols fracassa en el seu...