Aristotil

esquema generalAristòtil és un dels autors fonamentals de la història del pensament, no només perquè, com Plató, va escriure molt i bé sobre els temes fonamentals de la filosofia, sinó també perquè la manera d'abordar aquests temes adopta una perspectiva original en l'enfocament que difereix fortament de la del seu mestre, el propi Plató. Així, una manera d'apropar-se al pensament d'Aristòtil ésfer-ho a partir del de Plató, veient en quins punts en particular difereix del seu mestre.Una altra manera d'apropar-se al seu pensament és resseguint els diferents temes de què es va ocupar, i per això és útil la classificació de les seves obres feta, segons sembla, per Andrònic de Rodes el segle I a.C.En aquest esquema conjugarem totes dues aproximacions. Així, seguirem els principals temesaristotèlics, però farem especial incidència en la seva relació amb el pensament de Plató. En qualsevol cas, és important no perdre de vista que es tracta d'un mer esquema per al seguiment del curs (i del que s'ha explicat a classe), i no d'una exposició completa del pensament d'Aristòtil.1. Metafísica: l'hilemorfisme [i referència a la lògica]2. Conseqüència de l'hilemorfisme: crítica a la teoria deles idees platònica3. L'explicació de la naturalesa (física)4. L'ésser humà (antropologia)5. El coneixement6. L'ètica7. La política 1. Metafísica: l'hilemorfismeA diferència de Plató, que parlava de dos móns, un d'intel·ligible i un altre de material, Aristòtil entén que l'únic món a explicar és el món físic, el món que podem percebre a través dels sentits. En aquest món hi ha entitats, com araarbres, rinoceronts, persones, etc. A cadascuna d'aquestes entitats la denomina Aristòtil 'substància', de manera que cada entitat concreta (cada arbre en particular, cada rinoceront en particular, cada persona en particular, etc.) és una substància.Cada substància està constituïda per una matèria que té deteminades propietats. Així, un arbre en particular està constituït per la matèria que elconforma que presenta les propietats: estar viu, tenir arrels, nodrir-se de minerals a través de les arrels, etc. Podríem entendre que totes aquestes propietats no són sinó una especificació de la pròpia propietat 'ser arbre'. Així, podríem dir que un arbre en particular és una matèria que té la propietat 'ser arbre'. A aquesta propietat 'ser arbre' la denomina Aristòtil 'forma' i també 'substància' i,per no barrejar noms, a la primera substància, això és, a l'individu particular que havia denominat abans substància la denominarà 'substància primera', i a la propietat 'ser arbre' la denominarà 'forma' o 'substància segona'.Així, una entitat particular és una substància primera constituïda per matèria i per forma (o substància segona). Aquesta manera d'explicar les entitats de la naturalesa repel nom de 'teoria hilemòrfica' perquè 'hilé' significa 'matèria' (fusta, pròpiament) en grec, i 'morfé' significa 'forma'.Gràficament: | teoria hilemòrfica |   |   |   | matèria | =substància primera= |   ---------------------------------- |   | forma (o substància segona) | A més a més de la forma, que és la propietat essencial de la substànciaprimera, en la matèria es donen també altres propietats que Aristòtil denomina 'propietats accidentals' (per les raons que es veuran al respecte de l'explicació de la naturalesa. Així, per exemple, 'ser arbre' és una propietat essencial d'una substància primera arbre, però tenir 20 ó 30 branques, o medir 20 ó 30 metres, o estar situat a 20 ó a 30 metres de distància d'un altre arbre, etc., sónpropietats accidentals, perquè si canviessin (si l'arbre guanyés o perdés branques, o medís més o menys metres, o el plantéssim en un altre indret, etc.) no per això deixaria de ser un arbre, el mateix arbre.Per la seva banda, Aristòtil introdueix també dues nocions de 'matèria' que distingeix també amb els adjectius 'primera' i 'segona'. Així, cal que considerem la matèria primera i la matèria segona....