Art contemporani. Selectivitat 2014

Art Contemporani: Neoclassicisme i Romanticisme
1. Neoclassicisme
1.1. Context Històric
Mitjans segle XVIII s’inicien grans canvis: la burgesia intentarà influir en el govern absolut perquè es facin reformes socials i econòmiques.
El Despotisme Il·lustrat va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il·lustració: reformar la societat sense tocar el sistema polític.
LaRevolució Francesa i la Revolució Industrial inicien els processos de transformació política, econòmic i social que es desenvoluparan al llarg del s.XIX.
Aquesta sensibilitat té un art que és el Neoclassicisme.

1.2 Context Artístic
Interès creixent pel món antic i l’arqueològic:
-descobriment Pompeia i Herculà
-Sorgiment de la història de l’art de l’antiguitat de Winckelmann
Roma i Paris=capital artística
Acadèmies que regulen la formació artística i estableixen normes de bellesa i gust
Neoclassicisme=rebuig a les formes del Barroc i Rococó
Les formes neoclàssiques materialitzen les idees de la Il·lustració (raó, llibertat, tolerància...)
Per això a França i els EEUU és on trobem els millors exemples d’arquitectura neoclàssica

1.3 Característiques art neoclàssic
Neoclàssic:terme pejoratiu (imitació) aparegut s. XIX, com un art intel·lectual i acadèmic
Interès pel model polític de la republicà romana i les teories filosòfiques clàssiques (model de valors morals i cívics)
Art al servei idees revolucionaries i propaganda napoleònica
Reacció contra el Barroc i Rococó: excés decoratiu, imaginació desbordada, representació de la realitat
Models grecs: predomini raó,recerca equilibri i harmonia
1.4 Característiques de l’arquitectura neoclàssica
Recuperació de models egipcis, grecs, etruscos i romans
A nivell formal: torna l’ús de la columna, ús de frontons, manté l’ús de la cúpula, els murs es tornen llisos.
Desaparició d’edificis religiosos. Arquitectura pública (teatres, museus, places, mercats, etc.)
Es construeixen temples, arcs de triomf i columnescommemoratives

LA MADELEINE
Catalogació
Nom: La Madeleine
Autor: iniciat per Pierre Vignon (1763-1828), continuada per J. Huvé l’any 1829
Vignon va estudiar arquitectura amb Claude Nicoles Ledoux. Serà un dels arquitectes que treballarà per l’emperadriu Josefina. El 1806 li encarreguen fer un gran edifici en la plaça on més endavant hi haurà a Madeleine. Aquest edifici havia de servir perubicar el Banc de França, el tribunal de Comerç i la borsa de Paris.
Aquest projecte va ser abandonat el 1806 i es va decidir construir en el mateix indret un temple dedicat a la gloria dels soldats de l’exercit francès. Vignon va participar en el concurs d’arquitectura i Napoleó va escollir el eu projecte en contra de l’opinió de l’Acadèmia Imperial
Ell va proposar la construcció d’un templeperípter, inspirat en l’arquitectura grega i romana. El projecte es va endarrerir per la manca de fons, i Vignon va morir sense veure’l acabat. Els treballs varen ser represos després de la mort de Vignon per l’arquitecte Jean-Jaches Marie Huvé que el va acabar el 1842.

Cronologia: 1806-1842
Ubicació: Plaça de Madeleine davant la Rue Royal (Paris)
Tipologia: església
Material: pedra amb parellisòdom
Estil: neoclàssic. Període Napoleònic, estil Imperial



Anàlisi formal
Temple amb planta rectangular. Temple perípter, octàstil amb doble columnata de tipologia corínties (base amb moltures còncaves i convexes i fus acanalat), 3 platabandes i fris decorat amb baix relleu i timpà també decorat amb escultures i representacions del judici final. Les columnes tenen 20m d’alçada.Escalinata frontal amb 28 graons que dóna accés a l’interior i està sobre un pòdium de 7m.
Interiorment: 1 cel·la rectangular decorat amb marbre i escultures. La part superior de la cel·la té tres cúpules semiesfèriques i s’aguanten sobre petxines i aquestes descansen sobre una base quadrada que a sota té columnes. Les cúpules divideixen la cel·la en tres parts i cada cúpula té un òcul. Al fons de la...