Arte faraónico del imperio antiguo

Unificació d’egipte. Comença l’art faraònic

Dinasties tinites (capital Thinis). I i II

La unificació va tenir lloc el 3100 aC. Va començar la 1a dinastia .
Comença l’època en que unes regles i uns cànon es repeteixen constantment. Dominant l’art egipci d’una manera uniforme.

La Paleta de Nàrmer

Pot ser l’element artístic que millor representa aquesta plasticitat, aquest estil, seriala Paleta de Nàrmer.
Aquí, el faraó es presenta com a representant i senyor de les dues terres i el defensor del cosmos davant del caos.
Aquesta paleta, des del moment de la seva troballa, s’ha considerat molt representativa de la iconografia i el simbolisme que tindrà l’art egipci a partir d’ara. Aquí s’observa el canvia d ‘una època de desunió, a la unificació de les dues terres i al’entrada a un art nou que identificaria el 1er estat de la història.

Característiques:
-El faraó es representa com a senyor de les dues terres
-es fa palesa la perspectiva jeràrquica.
-en una de les cares, el faraó apareix com a sr. de l’alt Egipte, agafant pels cabells a l’enemic i amb l’altra ma, té una “massa” per a pegar-li. Es podria interpretar com la victòria sobre el baix Egipte, però no hosabem.
-Davant hi apareix el deu horus, que aprova aquesta victòria. A partir d’aquí, el deu Horus es relaciona amb un faclcó.
-sota hi apareixen una individus corrent, són els vençuts.
-A la cara contrària, el faraó apareix com a sr. del baix Egipte, mostrant així ja, de manera definitiva, que Nàrmer (Menes) era el primer rei de les dues terres. Tot això ho mostren els atributs iconogràfics..-en aquesta mateix cara hi ha el plateret on s’hi barrejaven els cosmètics.
-A dalt de la paleta, i a les dues cares, de la mateixa manera, apareixen uns caps de vaca amb cara de dona. Es creu que és la deessa Hator. Al mig de les vaques hi ha el símbol jeroglífic del rei Nàrmer.

[pic]

Monarquia absoluta i numarques

Comença així l’organització que va causar l’esplendor de la civilitzacióegípcia. Era una monarquia absoluta que es basava en el caràcter diví del rei.
Ja des del començament, el territori es va dividir en províncies administratives, nomos, administrades pels numarques. Això passava tant a l’alt com al baix Egipte.

Arquitectura funerària

Amb les primeres dinasties comença a tenir importància l’arquitectura funerària.
Ja hem parlat de que, en èpocapredinàstica es feien enterraments amb mamposteria. Ara ja sempre es fan càmeres subterrànies , rectangulars, de tova o fusta. Les més importants podien tenir més d’una cambra.
Sempre ho trobem acompanyat pels aixovars funeraris.
L’entrada sempre estava orientada a l’E, per on sortia el sol.

Imperi Antic

La utilització de la pedra

En arribar la 3 dinastia, comença una gran innovació dinsl’arquitectura funerària. S’acaba la utilització de fang, toves, canyes i fusta i comença la utilització de la pedra.
Amb aquest material s’aconseguia la resistència del pas del temps. Ens acostem a la eternitat.
Es dominaven més els metalls i tenien més eines pel tallatge de la pedra, per tant estaven més perfeccionats.
L’arquitectura egípcia és arquitravada.
Ara la capital és a Memfis.

[pic]Construccions civils

Els material més tous es fan servir per les construccions civils.

Les construccions funeràries relacionades amb l’eternitat, són de molt, la part més important de l’arquitectura egípcia, però és interessant analitzar com eren les construccions particular.

El egipcis estimaven la llum del sol i els agradava viure al aire lliure, per tant, les cases només eren per retirar-sei descansar, per tant són habitacles senzills.
Les cases del delta estan construïdes d’argila i canyes i les de les valls altes, excavades a les roques.

La casa tipus era:
-Planta rectangular dividida en tres parts. La central és la sala principal i allí hi ha la porta d’entrada i les portes que donen a les habitacions. També poden tenir unes escales per anar a les golfes.
El perfil...