ARTE GRIEGO

Història de l’Art
TEMA 1: Época clàsica I: GRECIA

IESSalvadorVilaseca

HA.2º-BAT

Batxillerat

vmunoz@xtec.net

época clàssica I:GRECIA.1

Helena, tu belleza es para mí
como aquellos antiguos barcos de Nicea,
que suavemente, sobre el perfumado mar,
se abrían camino, cansados, fatigados,
hacia la orilla de su nativa tierra.
Edgar Allan Poe, Oda a Helena

Desde Creta ven,Afrodita, aquí
a este sacro templo, que un bello bosque
de manzanos hay, y el incienso humea
ya en los altares;
suena fresca el agua por los manzanos
y las rosas dan al lugar su sombra
y un profundo sueño de aquellas hojas
trémulas baja (...)
Safo de Lesbos, siglo VI a.C.
HA.2º-BAT

vmunoz@xtec.net

época clàssica I:GRECIA.2

1.introducció
En el primer mil.lenni a.C. el centre de lacreativitat artística es desplaça del Pròxim Orient a
la Mediterrània, marc geogràfic més amable que permet una vida més lliure que a Egipte o Mesopotàmia. La Mediterrània és l’origen de la civilització clàssica, en la qual l'home es fa conscient del
seu propi valor i de la seva individualitat enfront de la natura. Cultura antropocèntrica en la qual
l'ésser humà arriba a considerar la mesura detotes les coses. A la mitologia mediterrània, els antics
déus, manifestacions de les grans forces de la natura, són desplaçats per déus nous que senten i actuen com a homes. Sorgeix així una comunitat d'homes lliures que es serveixen de la raó i del plaersempre Apolo i Dionís inseparables i s'enfronten al seu destí. Llibertat de creació, enginy, múltiples
possibilitats de desenvolupar leshabilitats tècniques per plasmar plàsticament les imatges que pot forjar la ment.
A diferència d'anteriors civilitzacions, que contemplaven la naturalesa com un conjunt de
fenòmens inconnexos, la civilització clàssica arriba al convenciment que aquesta constitueix una unitat regida per lleis que poden ser conegudes.
El raonament, l'observació i l'experiència són els instruments que permeten conèixerel fonament de la realitat. En el segle VI a.C. Pitàgores va creure trobar al número la clau ordenadora del
món. L'harmonia i la proporció que es descobreixen després de la misteriosa aritmètica del cosmos
serà la base de l'ideal de bellesa clàssic.
Cànons i ordres, sensualment necessaris, constitueixen l'essència d'un art on la grandesa no
està en la dimensió, sinó en la bellesa.1.1.període arcaic (segles VIII-VI a.C.)
En el període arcaic l'expansió econòmica afavoreix una actitud optimista que es plasma en la
recerca de noves solucions artístiques. L'escultura es centra ja en la figura humana, que evoluciona
des dels models orientals cap a formes més naturals. Al final del període cristal.litzen els primers
ordres arquitectònics.

1.2.període clàssic (segles V-IV a.C.)
Enl'etapa clàssica s'assisteix primer a la plenitud i després a l'inici de la decadència de la polis. A la democràcia el ciutadà se sent protagonista dels esdeveniments. En l’art, s'aspira a un ideal de
bellesa que s'aconsegueix mitjançant la perfecció tècnica. Els artistes grecs aconsegueixen dominar la
representació de l'espai mitjançant l'ús adequat del recurs de la perspectiva. La reconstruccióde l'Acròpolis d'Atenes els proporciona l'oportunitat d'aixecar els edificis que avui es consideren arquetips
del classicisme.

1.3.període hel.lenístic (segles III-II a.C.)
La cultura grega va patir profundes transformacions en el període helenístic, posterior a la gran
expansió d'Alexandre el Gran (336-323 aC). El valor atribuït a l'individu en les polis va deixar pas a
una realitat en laqual la persona era simplement súbdit d'un poder autoritari. Els pensadors van
abandonar la reflexió sobre la Natura per a lliurar-se a la reflexió sobre la condició humana. S'havia
perdut la confiança en l'absolut. Els individus, en endinsar-se en la consideració de la seva pròpia vida, van trobar una cosa que escapava al pensament ordenat: el pathos. Aprendre el llenguatge del
sentiment i de...